Bona nit des del Ngoro Ngoro

Dissabte 26 de gener de 2013

Hello des de dins de l’espaciosa tenda que ens han montat. Estem sota la lluna plena i a sobre del cràter del Ngoro Ngoro!!!

Quina passada de lloc i quina passada de gent que ve a visitar aquest lloc i que ens acompanya tan guai!

Avui ha estat un dia bastant intens, començant pel ventós càmping Panorama del llac Manyara. Ens hem llevat una mica abans de les 7. Ostres, parèntesi: que estrany se’m fa el soroll de les tecles entre grills i crits de tanzans a la cuina! Tanque parèntesi.

Hem fet una visiteta al lavabo i… green tea a la taula esperant-nos +Honig + Brot und Marmelade que hem menjat junts als nostres nous amics alemanys de safari. Tot pole pole fins que ha arribat el nostre conductor i… ens hem dirigit cap ací. Només 3 quarts d’hora separen el llac Manyara del parc de conservació del Ngoro Ngoro. Un passetget plenet de botiguetes a la carretera de souvenirs i de mercats de fruita i pobles tanzans on el comerç és l’activitat fonamental junt amb l’agricultura.

Hem arribat i el paisatge no ens ha deixat tancar la boca en cap moment (Sort que no hi ma gaire mosquits, sort! Sort! Sort! Relec quasi not required for tonight).

Doncs sí, hem arribat al càmping, hem muntat la tenda i cap al cràter. El cuiner (John) s’ha quedat al càmping i nosaltres 5 (els tres alemanys, Johannes, Hannes i Alex, fàcil! Tot amb “a” i “e”) + Nadia i moi + el conductor, molt catxondo ell (Boka), hem anat cap al show que es manté viu ací baix. Ací mateix, que fort. Tot açò és increïble.

És tot un espectacle anar baixant amb el jeep, esquivant pedruscos, bassals però alhora creuant rius. El conductor té una habilitat per avançar altres jeeps espectacular! Sense veure si ve algú, pam accelera i avant. Un crack. A més, ben catxondo amb les brometes del jiggy jiggy (equivalent del nostre nyaca nyaca) dels animals.

I, no és que ens estagueren esperant allà, perquè de fet és casa seu tot això (de la fauna), però pacíficament, ens han dit el karibu al parc les primeres zebres que hem vist a la boca del cràter. Després, els han seguit els nyus. Més avant els Pumbes (el de Timon i Pumba del Rei Lleó), els porquets senglars, també ens han volgut acollir. Ienes, lames, gaseles reials (que conste que aquestes són, que Boka hi ha insistit força, les que tenen franges negres als costats de la panxeta) i gaseles Thomson (sense franges a la panxeta, llises), un lleó que feia la siesta, elefantets, rinoceronts (però de ben ben lluny, aquests es feien de pregar), estruços, pardalets amb el bec ben llarg, flamencs al llac, búfals i… no sé si me’n deixe cap més. Tots tan pacífics. Donava MOLT de gust veure’ls allà al seu món sense por. Jeeps camuflats pero amb turistes ben vistosos fent fotos i ells, impassibles. El que més m’ha agradat: les zebres. Són tan elegants! Quines potes més boniques, m’encanta com movien la cua, tan musicals al so del vent.

Hem eixit del cràter i ens hem acomiadat dels escaladors del Kilimanjaro (els alemanys) que ara deuen estar facturant ja les maletes cap a Frankfurt. I ens hem quedat buscant un bon lloc per veure la posta de sol, contemplar l’elefant beure aigua directament del bidó i sopar!! el desitjat sopar!!

Hem entrat al menjador on eren tots els habitants del càmping i ens hem posat a xarrar amb el xilè que teníem al costat i el seu guia autòcton. Súper interessant aquest xic. Treballa salvant la pesca de taurons a Santiago del seu país, però li dóna per a viatjar força i després de les reunions que ha tingut a Arusha ha aprofitat per fer safari i ens hem fet un fart de riure. Molt xistós i molta Guiness.

És meravellós poder estar ací ara, és una passada conéixer gent i veure la vida que tenen i coincidir per un moment en el mateix vagó en aquest tren tan aleatori de la vida capritxós per parar-se en les estacions i que mai no saps quan torna a posar-se en marxa la màquina cap a una altra destinació. Sense rumb fixe, improvisant segons les vies, és un camí ple d’intriga i sorpreses ben gratificants com tot aquest viatge.

Per mi, aço són ara les vacances, perquè ha estat duret fins ara amb el cole i els xiquets. Ara “aquí me las traigan”, no m’he de llevar tant d’hora, no he d’ensenyar res, simplement menjar, pujar al jeep i gaudir de les vistes.

Keisho, ich lieb das Leben.

Falten numeros al feliçòmetre.

Mua! Un beset. I love you.

P1110637P1110638P1110644P1110646P1110651P1110662P1110678P1110702

One thought on “Bona nit des del Ngoro Ngoro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s