Som a l’Índic!!

Dilluns, 4 de febrer de 2013

Com que som a Zanzíbar, i malauradament per això és coneguda, hem estat visitant llocs característics de l’empresonament, maltractament i comiat a la vida dels nombrosos esclaus que van estar en mans d’anglesos i alemanys (sobretot) fa només 100 anys.

Ai mare, la Prison Island. Quin espectacle!

Ens va encantar com arribàrem: ens esperava la barqueta Jambo a vora de la mar… Mitja hora de viatge, arreplegàrem a més tripulants (Katie, de Philadelphia, que volà amb nosaltres des de Moshi fins a Zanzíbar) i cap allà, l’illa de més a l’esquerra des de la costa, de les més grans. Deshabitada i poblada per tortugues gegants i mzungus poc trellat. Allà que vam coincidir amb un grup considerable d’italians d’entre 40 i 50 anys… que pareixia que mai havien vist animalets reproduint-se. Tots cridant i fent vídeos. Hi havia una dona major particularment que feia por, no somreia ni per a les fotos, ho tenia tot caigut, fins i tot el bon humor i sempre es clavava enmig de les fotos que volíem fer. Flipava amb la mala educació de la gent, ni “excusa” ni porres, es clavaven pel mig amb impaciència i et trastocaven la foto sense plantejar-s’ho. Capullos. Que es queden a la Prison amb les tortugues i no ixquen…

En acabar la visita, férem snorkel a la mar. A la mar? No, no, a l’oceà! Mare de déu, quina aigua més saladeta i més bona i quines corals, estreles, peixets de tants colorins. Preciós! Una llàstima que no vaig saber com clavar allò per la boca i haguera d’eixir cada 15 segons per fer “aaah” i cap a dins. Molt ideal, la veritat és que Déu n’hi do quines setmanetes…

But, com que el sol no perdona i la mar estava ben marejada, jo també em vaig marejar i pam, allà a l’oceà que vaig deixar marca. Comme toujours, una mica de moviment i pam, allá que voy.

Després res, omplir la panxeta amb bon menjaret (quina carn de vedella més bona! Però collins amb el gimgebre! Li’n posen massa i li treuen el gust a la resta!!) i later cap a l’hostal. Posada de sol al Tatu Bar (Bar 3, m’imagine que és per les plantes que té), acompanyades per alemanyets pijos de que no tindrien ni el carnet de conduir, però sí unes ray ban ben grans, un polo tope cool, un tupé a combinació i una canon penjada al coll. Que guais.

A la nit, decidírem anar a l’Old Fort, que amaga un restaurant on s’hi fan danses tradicionals i mzungades… però la kitchen estava closed i el nostre rafiki rastafari (el del primer dia i que sempre ens trobem… ens el trobem per casualitat?? passen les coses per casualitat ací??) ens acompanyà a un italià ple de deutsche que tenien menjar ben bo i a bon preu.

Amb el rasta venia un holandés de faccions àrabs que diu que s’havia retirat del golf i que ara estava gaudint de la vida. Com fumen ací mare meua, tot pole pole i a càmera lenta.

Que diferent a Barna. Velocitat x4 per veure moviments a velocitat relativament normal (per a nosaltres, que ja som mediterranis i no ens estressem gaire).

Nadia, last night

😦

El temps passa massa ràpid ací. Entre que a les 7/8 ja fa por eixir perquè està fosc i que sempre ens llevem tant d’hora… Vivim potser menys hores però ben intenses, mare meua! Si passen coses en les hores de llum!

P1120034 P1120048 P1120086 P1120054 P1120091 P1120092 P1120094 P1120098 P1120059 P1120065 P1120125 P1120139 P1120073 P1120148 P1120149 P1120076 P1120172 P1120176 P1120077 P1120195

last night nadia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s