Paje, relax total

 

Dimecres (jumatano -dia 5) 6 de febrer de 2013

 

Quan m’he alçat he pensat…

 

i ara… què faig jo hui?

 

Clar, encara em costa perquè no estic acostumada a tocar-me el nas tot el dia i no tenir res obligatori per fer. So, breakfast time i… a fer fotos per la platja paradisíaca!

 

Impressionant. Ja de bon matí es veuen cometes (kites) jugant amb les ones i fent de la mar com si fós el jardí de casa, amunt i avall correns. És flipant, aquest estiu ho prove a Barna, quin esport més bonic (i també de flipis una mica… jijijiji).

 

Doncs res, vaig agafar costa i cap al sud, cap a Jambiani; però, pel camí, com que la sorra és tan llisa i preciosa, vaig començar a deixar missatgets per a la gent de Barna i se’m va arrimar un xic així con un poquito de acsento de estos que les cuesta desig Jorge y rojo i em digué que anara cap a on estava ell i els seus friends. Doncs, allà que hi vaig anar i em vaig trobar amb un xic de Barcelona, dos francesos que també hi viuen, una instuctora de kiteboarding polonesa, un kenyata ros i dos masais amb ulleres de sol. Ben pintoresc. Els vaig demanar aigua perquè em moria i vam estar xarrant i “chillin” (que ací s’estila molt), una miqueta més. Els que vivien a Barna estudiavena La Salle, “a la Bonanova” deien amb orgull de seguida per aclarir la zona. Ok ok, perfecte.

 

Res, al cap de poc, ja estava pirant i ells dient-me que hasían una fiesta el viegnes. Vida i visa Erasmus a Zanzíbar.

 

Quan vaig tornar al Teddy’s Place (ma casa actual), em vaig trobar els suecs (que em pensava que eren parella però de eso nada… els molen prou les del meu sexe per comentaris que han dit hui) que encara estava allà on els havia deixat feia un parell d’hores: bevent birra i pensant què fer.

 

Em vaig quedar una estoneta amb ells i després de la insistència del meu veí de casa eslovac, vaig baixar a la platja. Quin gust la temperatura i l’areneta fineta! És massa!

 

A la nit… moment desitjat, va vindre el de l’agència per parlar del tema del Ferry. Ostres, com la gent ací sempre va tan fumada, al final no saps si el que et diuen és veritat, si t’estan escoltant o si s’acabaran enrecordant de tot el que t’han dit avui. Bfff, posa dels nervis un poc eh, kidogo kidogo.

 

Després anàrem a un bar super local per menjar com tanzans autèntics: chips mayai (truita de creïlles, però les creïlles les tallen com si foren per fregir-les), chicken i beef sticks i una mica d’aigüeta. Et pots passar tot el dia bevent (aigua) ací. No pares de deshidratar-te suant i suant tot el dia, és SÚPER humit!

 

I res, allà hi érem: la parella de gavatxets de Toulouse, súper alternatius. Ella és trapezista i ell és músic, toca l’acordió súúúúúper bé i anit ens va fer una demostració de cançons macedònies, àrabs i d’Iggy Pop fins i tot, amb les quals els xiquets començaven a botar i a tornar-se bogets. Súper monos, súper bonic!

 

També hi era el canadenc, Daniel. Un tio que amb 40 anys crec que l’han conegut bastant. Ja quan era petit feia anuncis a la televisió i es va clavar en el món de l’esport extrem i va arribar a participar en les olimpiades. La seua vida actualment es basa a viatjar arreu del món buscant els nous “hot spots” per fer kiteboarding. Ara porta un parell de mesos a Paje, després se’n va a Honduras. Cada cop que obri la boca conta una anècdota d’un continent nou. Té una revista online i em va proposar traduir-la. Avui ja no l’he vist per concretar el deal, ah! Llàstima! Era un molt bon contacte de Montreal.

 

Hi havia també una parelletasuper süss d’Oldenburg. Ella, quina “pechonalidad” viu a Dar es Salaam i està estudiant-hi un màster d’Economia i ell ha vingut a visitar-la. Molt monos i molt deutsche!

 

Després hi havia els suecs, que finalment no són gays, però m’encanta perquè em pensava que sí i m’he sentit súper a gust amb ells i ara que sé que no són parella ja tenim confiança i al meu cap continuen sent homosexualets i ja està. Estàvem tots. Després de la barbacoa (que li diuen així ací pel tipus de menjar… no per res més, perquè ni hi havia sol, ni birres -eren musulmans- ni nothing de nothing) anàrem a un bar súper local on havíem d’encendre veles per veure’ns. Després ja va tornar la llum però què gràcia! I hi havia xiques fumant i gaudint!! Això em va agradar molt. Encara no havia vist una dona amb una cervesa a la mà!

 

El canadenc olímpic tenia ganes de fer un passeig i mostrar-me les estreles, però ja li vaig dir que jo mirant cap amunt ja les veig i que no tenia ganes de Serengeti ni de Kili ni de Safari (el nom de les birres). Així que fini la nuit, cadascú a sa casa i a dormir ben a gust.

 

3 days left!

 

P1120285 P1120286 P1120270 P1120287 P1120291 P1120293 P1120296 P1120309 P1120313 P1120318 P1120321

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s