If I were a boy… Hola des de l’est de l’est!!!

Stone Town – Paje – Teddy’s Place

Hello des de l’est de l’est

Quant de bitxo ací mare! I quina cremadeta tan xaxi m’he fet ja el primer dia!! woohooo!

Bé, avui, dia marxoset.

Ha estat l’últim matí de scrumbled eggs al ventós balconet cara al port de Malindi Guest House.😥

aaiiiiiiiiiiii! Nadia ha marxat cap a l’aeroport i jo he pillat el dhala dhala amb més gent cap a Paje.

Tenia al costat a una parella ben bonica d’italians (ell era peludet, podria passar com catalanet total i ella tenia una veu potent preciosa, d’aquestes italianes valentes i amb caràcter). M’han dit que havien viscut a València per a l’America’s Cup i que els encantava. M’ha agradat molt com eren, com miraven, se’ls veia tan bona gent i tan preocupats pel lloc on m’anava a quedar. Hi ha gent que és bona eh, una empatia des del primer moment. M’agrada molt. És molt bonic conéixer gent (maja).

Res, m’he quedat al final ací, al Teddy, que són cabanyetes per 15 dòlars amb desdijuni inclòs i està perfecte. El més barat del poble i amb wifi i piscina a l’hotel del costat. Jajajaja pardis els que paguen! There’s no need. Ací a més s’hi queden canadencs, francesos, suecs (una parella gay molt mona, un es desentén un poc quan hi ha gent, però l’altra parla sempre en plural “és que nosaltres…”), danesos (surferets guaions), alemanyes (vestidito rojo que cantava que flipes) and me, alone en una cabanya per a 3 i amb llit de matrimoni!! yes!! com ho trobava a faltar!!! i com trobe a faltar al xic que falta al llit!!!

Doncs res, només arribar, amb aquesta humitat que fa, a la mar, sense pensar-ho dos cops! Que bé, quina aigua més perfecta, sorra blanca com MAI havia vist, blaneta i quan està banyadeta dóna un gust passar el peu. Ja tinc ganes que siga demà per repetir l’exercici! (però amb més crema i d’esquenes, que la panxa està del color de la bandereta nipona…).

Després he anat a dinar al lloc de wifi i… que bé! Formaaaatge! Cheese burger sí!

I wifi i… Mim Suleiman. Ha arribat una parella ben pintoresca, ell altot anglès, jove i blancot i ella negra, baixeta i regordiua. Dues xiquetes precioses, una amb trenetes i careta blanqueta angleseta i l’altra amb trets àrabs. Germanes. Docns, parlant parlant, ha eixit que ella era cantant i que havia estat de gira amb Paul McCartney, Damon Albarn, Amadou et Mariam, CD amb Salif Keita. Vamos, una eminència. I m’ha tocat una mica l’ukelele per oblidar-nos de la calor que feia.

Ja s’ha fet tard i he tornat cap a la cabanya per treure’m de damunt tota la sal dels porus i… m’han timat! He passat per l’agència per fer una excursió al Jozani Garden dijous i em treuen que hi ha barbacoa a la nit. M’han comboiat, he dit que sí… i resulta que els rastes aquests no eren de la bbq ni de res. He anat a un swahili dinner de l’hotel del costat consumint el dipòsit que li havia donat al rasta. Hi havia bon menjar: fessols, arròs picant, salsa pil pil, verduretes, amanida, plàtan al forn, peixet i chapati (que bo el chapati, és com pasta fullada però mes olioseta). Hi havia dansa africana… com mouen el cul i les caderes, mare meua! I feien eixir a la gent i jo ja intentava no perdre el ritme als peus mentre sopava per anar entrenant (per si de cas). No m’han tret… llàstima. Però m’han tret de polleguera. El molt capullo del cambrer deia que si jo m’havia confused de barbacoa que no era el seu mistake i que abocara els 15 dòlars. Li he dit que sí home, quina culpa tinc jo de què em timen i que, a més, ja l’havia avisat abans de sopar de l’amic rastafari i que si el coneixia perquè jo li havia pagat la meitat del sopar a ell. Un colega seu m’ha demanat disculpes, però l’altre m’ha deixat parlant i li he dit mal educat. M’he quedat molt ampla, però he sentit que volia ser un tio perquè no em tracten com si fóra més dèbil.

Igual que ara, en arribar a l’hostal… el cambrer vol saber què faig a tothora i em serveix alcohol perquè si havent-li dit jo aigua, em posa la birra Safari, la més forta. L’he deixat a mitges i m’he pirat a dormir just quan ell s’ha assegut al meu costat per a sopar. Anda ya, de què aneu? Que són ben pesats ací!

A Joan ja el coneixen ací, perquè cadascú et pregunta si estàs casada o tens nuvi etc.

L’altre dia a Stone Town al taxi ens fan “Who of you doesn’t have a boyfriend?” però de què van?

Mira, una mica més i ens morregem pel carrer perquè no ens agobien ja i que ens deixen en pau.

De normal intente no enfadar-me amb desconeguts, però amb aquests trac tot el caràcter i m’és igual si és exagerat. Són molt pesats i ara estic sola, així que m’escoltaran.

Gute Nacht des de dins de la mosquiiiii!!

muaaa

P1120206 P1120209 P1120213 P1120215 P1120214 P1120222 P1120250 P1120254 P1120255 P1120265

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s