Musique québécoise

Mont-real i la música

 

Mont-real és una de les ciutats amb més formacions musicals de l’univers (el que coneguem).

Entre els artistes amb més renom hi trobem: Leonard Cohen, Arcade Fire, Tiga, Rufus Wainwright, Céline Dion, Bran Van 3000, Kid Koala, Grimes, Simple Plan, Goodspeed You! Black Emperor, Blue Hawaii, Steve Lang, Patricia Conroy, Chromeo, Mistress Barbara, A-Trak, Half Moon Run, The Stills, Corey Heart, The Dears, The 222’s, Wolf Parade, etc. (n’hi ha de tota la província de Quebec, això és important. No tots són de Mont-real, que conste!)

De fet, des de finals de juny fins a mitjan-finals setembre, Mont-real sembra música en la place des Arts (que pareix que passa a denominar-se “place des festivals”) gratuïtament, a més dels grans festivals de l’estiu (cars!) com l’Osheaga, Piknic Electronik, Heavy no sé què, etc.

 

Només cal escriure “musiciens Montréal” a google per veure la vasta quantitat de resultats sobre anuncis per formar un grup, agrupacions ja més consolidades i concerts de les bandes d’aquesta ciutat. És bastant increïble. És fàcil, com ahir, anar pel carrer i que, quan et pares a aixoplugar-te (perquè ha començat a ploure repentinament i boja, amb tota la desesperació del món, com si els nuvolets no pogueren recollir més aigua i comencen a expulsar gotes i gotes que no han estat al cel ni 24 hores) escoltes una parella xiulant o xiuxiuejant cantarelles o vocalitzant la lletra d’una òpera. (Sí sí, jo també vaig flipar. Tindrien 19-20 anys i se sabien la lletra de l’òpera que s’escoltava des de la Place des Arts!)

 

Això és interessant: http://musimetromontreal.org

És una página que presenta els grups que interpreten la seua mateixa música o que fan versions al lloc més calentet de Mont-real a l’hivern: el metro.

I així coneguérem nosaltres el grup folk “Old Time Honey” amb un membre de l’estat més occidental (British Columbia), central (Saskatchewan) i oriental continental (Quebec). Els vaig comprar tots els seus cds (2) i me’ls he posat 1 vegada (si arriba). Això queda molt “moderneta de merda” però és que… els volia ajudar econòmicament i emocional, però després de 2 cançons, la trompeteta i el tamboreta i la veu escala amunt escala avall, touches the nose a bit.

Comproveu-ho vosaltres mateixos: Old Time Honey 

Aquesta nit també va ser memorable.

Segon dijous a Mont-real, què fem? Ja vivim al Mile End. Mirem l’agenda musical Camuz (http://www.camuz.ca) i ens enfilem cap a Saint Laurent.

Fred, neu, més fred, menys neu? No… sempre més!

Arribem a la porta: le Divan Orange. Lloc mític pel que es veu on s’hi congreguen “lo milloret de cada casa” + gent cool vintage, instagram, moderneta i casual. La cosa més divertida és que, tingueren les pintes que tingueren, TOTS absolutament TOTS es coneixien o almenys es comunicaven. Allà estàvem Joan i jo al costat de la barra observant el “manejo” d’uns i altres i sobretot flipant amb el tècnic de so i 2 “pintes”… Doncs, els pintes tocaven un punk increïble, quina energia! Gràcies a ells el jet lag ens va desaparéixer per una nit i teníem els ulls (i sobretot, les oïdes) ben oberts.

 

ImageImage

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s