août 14

Bonjour depuis de la Roche !

Aujourd’hui il fait beau ! Ha començat el dia a uns 17 graus, però ara, amb el solet i tot deu fer uns 25 i l’airet bo i fresquet (of course, perquè no ens oblidem que estem a Mont-real!).

 

La caseta poc a poc va tenint més caràcter, personalitat, estil, forma… (he de demostrar-me a mi mateix que valc i que tinc vocabulari perquè ahir, déu n’hi do! Mare meua… what a day i a més plovent sense parar!). Tornant a la casa: hem comprat plantetes, hem canviat els mobles de lloc, estem cuinant molt a casa. Fa il·lusió de veritat, amb aquesta planta baixa que tenim, ja no vols eixir de casa to be honest!

 

Em posaré a buscar feina a fons ací. Crec que ja n’he tingut prou amb quasi 5 anys amb la mateixa empresa més quasi 1 en la nova, però que, ben mirat és com si fóra la mateixa. Excès de confiança, sobren els favors i també uns quants comentaris. Em senc molt alliberada, tant de bo, a partir d’avui, ja no tingués més notícies (només les d’avisos de transferències entrants). Prou d’hipocresies. Je n’ai marre.

 

Ahir vaig celebrar la festa d’AÏD amb Fàtima, la meua amiga (de les antigues de Mont-real, és a dir, de fa 3 mesos) mig (sencera) d’Algèria i mig (també al 100%) francesa. El Ramadà s’acaba i això ho celebren posant-se les seues millors gales (o acabades de comprar o tens per casa però que encara no has estrenat) i menjant (després d’haver-se passat més de dos dies cuinant) gateaux de sèmola, de xocolata, de mermelada i de… i de… tot molt bo tu! Però… em deixa bocabadada la gent que basa la seua vida en una creença i que hi són tan fidels. És fort fort.

IMG_3251

Enfin bref.

Ahir férem una excursió a aquella illa bonica que es veu al mapa, tota verdeta i que pareix que estiga prop però NO! Ni geogràficament, ni logística. Hagués estat molt més fàcil accedir a la ditxooooosa illa des de Longueil (part continental al sudest de Mont-real), però no des del centre ville o A Fer la Hand Ville. Mont-real, de fois, c’est compliquée et illogique. Com, per exemple, com et sents en estar a Boucherville i preguntar “Let’s see, comment on peut rentrer à Montréal ?” perquè ací el tema lingüístic és un popurrí, és molt com València, un poquet de tot ensemble parce que moi, je le veux y valgo. Són molt graciosets parlant, a mi m’encanta. Doncs, això. I res, et contesten a l’illa que, tens 2 o 3 opcions (il·lògiques, això que quede patent) però a Mont-real, en navette entre setmana no hi tornaràs. Bici, voltes, metro i fer paradetes en illes vàries, però directe a Mont-real no. Clar, very logical. Només el fin de semaine, aleshores sí que és possible.

 

D’accord.

Une fois là on dirait que …

vàrem pedalejar 45/50 minuts fins a Jacques Cartier.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s