Mais… vous êtes aussi généreuse dans l’amour ?

Em pregunta William, el venedor d’una botiga “paqui” que hi ha justet enfront de casa.

Tot ha començat pel collaret que em va fer Maja que portava… i que si generós per ací, generós per allá, m’acaba (al minut) preguntant això. Deuria estar com jo, sol tot el dia i amb unes ganes boges de parlar amb el primer client que entrara. I clar, com que jo estava igual, ja hem hold hands i tot per ser amics! Que guai, mola tindre amics!

Jajaja, va, no siguen tan exagerats que avui Joanet ha anat com al pati de l’escola a veure si el deixaven jugar i jo he passat un dia ben enfeinada. A més, tenim un cap de setmana súper social: V Catalana, picnic d’Émilie, i molts meetups i reunions Couchsurfing on m’hi apunte i no hi acabe anant mai… Però modifique la meua resposta, això sí. Plantons virtuals, no. i plancton, tampoc!

Que bona olor i que bé s’estava treballant al solet. Ha passat la veïna i li ha començat a contar per telefon que havia vist a la veïna (jo) que s’havia fet un bureau dehors i no sé què i no sé quan (ja ha entrat a casa i no ho he pogut sentir) però molt maca (he dit “maca”, a vore si al Quebec se m’enganxa més l’accent dal nor! oita!)

IMG_3906

M’encanta, quan fa bon dia, com hui, 29 graus (de màxima) tot el món al carrer, passetjant tranquil, tots feliços. Ai, per què ha de canviar tant? Corrents d’aire i Grenlàndia, havíeu d’estar tan a prop i estar tan freds? Xe. (Ei, avui he traduït moltes paraules, potser que el que diga no tinga molt de sentit, o sí, per a mi sí i pels que em conegueu molt bé, però clar, si no em coneguei i llegiu això, podeu pensar que sóc una mica li-mi-ta-de-ta).

Doncs, estic feliç, sí. Aquest setmana és ben bona. A menys d’una setmana d’una GRAN visita i a 2 setmanes i poc de BOGES visites… estic intentant treballar molt (intentant). Ahir vaig fer ruta coles i continue pensant que m’hi he de dedicar. He de fer una mica de burocràcia, però i tant que val la pena i fer una llista de les escoles privades perquè per allà potser em puc botar uns quants passos administratius. I els xiquets ací… són tan bonicos! Poden dir “mamaaaaan, j’ai faim.” O “daddy, come here, I’m starving”. És realment bonic i impressionant. Encara que diuen que no són totalment bilingües, sempre entenen perfectament una llengua i s’expressen (activament) amb el francès. La llengua minoritzada ací, en aquest cas, és l’anglès. Increíble pero cierto.

I… l’operació grup de música està en marxa! Ara em posaré a assatjar (el problema és que… havia de treballar!) i per a demà tinc 2 meetups: apéro i casa del popolo! i divendres un altre. Se m’acumulen les tasques per establir-me socialment a Mont-real i també, les parauletes.

Però estic contenta. Que dure l’estiu.

Visca aquesta cançó i visca Depeche Mode!

http://grooveshark.com/s/Route+66/6KRe98?src=5

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s