Arcade Fire i la tardor

http://grooveshark.com/s/Sayulita+DJ+Kicks/3gFdQL?src=5

Però quina vesprada més perfecta. Pareix que l’estiu estiga coming to an end i la tardor comence a caminar per Mont-real. O les meues ganes? Perquè fa 27 graus, una humitat del 70% però ha estat plovent tota la vesprada. Preciós! 

Mentre traduïa aquestes grans guies de documentació (que m’omplen bé el compte durant tots els mesos, excepte gener, abril, juliol i octubre) he fet un remember del gran concert d’Arcade Fire de dissabte. Mare meua, quantes emocions. Tantes, que durant els primers 10 minuts no vaig poder parar de plorar. Les gotes regalimaven com les notes i la bonheur de l’atmosfera. Impressionant.

P1050589 (Kopie) P1050586 (Kopie)P1050588 (Kopie)

 

 

 

 

 

 

 

Màscares, disfresses, negre i brillantina pertot arreu. Reflektor.

Començant amb Reflektor “Reflektor” i seguint amb la que és la meua banda sonora de Leipzig: “Neighborhood #3 (Power Out)” i la banda sonora del meu veí a Riemannstraße quan passava l’aspiradora “Rebellion (Lies)”. Una de les millors de l’últim àlbum (cd, cd ha passat ja a la història, no?) “Joan Of Arc”. “Empty Room” no sé ni de quin cd és, to be honest.

“The Suburbs” hommage de Win Butler a Longueil.

P1050592 (Kopie)
“Ready To Start” i tant, això i més! El públic es tornava boig i les mirades de complicitat entre els assistents, un ambient infal·lible!
“Neighborhood #1 (Tunnels)” que, pel títol no caic però sí, és aquella que va pujant poc a poc, d’aquests himnes que tenen el gust de crear Arcade Fire.
“We Exist” del nou
“Keep The Car Running” i més ganes de viure encara i emoció amb “No Cars Go”.
La gran versió “Haiti” afrocaribenya (amb els bongos dels 3 morenets de fons) i el record del meu despertador a Castelló (l’últim pis, 4t de carrera). La recent “Afterlife” per contra.
“It’s Never Over (Oh Orpheus)” on la parella es parlaven l’un a l’altre des de la distància (des de la passarel·la on hi havia el robotet, astronauta que havia kicked off the show)
“Sprawl II (Mountains Beyond Mountains)”, nostàlgica, subtilesa en totes les emocions, ingenuïtat amagadeta i en la qual Régine jugava amb unes cintes fent veure que no passen els anys. És una xiqueta al seu cor, té també la veu d’una gamine i la innocència més bonica que pot mostrar un nen petit.

P1050597 (Kopie)
“Normal Person”, si home! no ho són, són extraterrestres; immillorables! Jo estava en la boca oberta tot el concert, impressionants.
“I’ll Believe In Anything” (Wolf Parade cover), versió amb la qual crearen un himne d’una cançó de la banda (també de Mont-real) Wolf Parade, amb qui col·laboraren durant els seus inicis amb Funeral.
“Here Comes The Night Time” i el confetti i la síncopa pertot arreu, els peus volien levitar!
“Wake Up” i focs artificials. Final d’un concert i una nit perfecta (llevat dels hipsters que anaven de VIP pobres i que demanaven més espai al recinte del concert! oh la la…)

Complicitat amb els no tan hipsters “postureadors” i el xic belga i la seua amiga de Dresden amb qui anàvem. Quin grup, quines veus…!

Els he mitificat amb aquest concert. Ni Benicàssim, ni la primavera de Barcelona, no hi ha res com estar a casa per cridar amb més emoció i fer-se entendre millor: què diu, per què i a qui. La gent no necessita imaginar, ja hi viuen alguns, als afores. Estaven molt agraïts al públic de Mont-real, contents d’una gira llarga (74 concerts en tot el món) i contents d’haver arribat a casa.

Visca! Jo ara també visc ací.

P1050614 (Kopie) P1050601 (Kopie)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s