Molt fred per a unes centreeuropees molt mediterrànies

11 setembre fins al 21 de setembre. 

Tercera visita: Giulia i Melanie chez nous à Montréal!!

Hello!

Melanie, arriba un dia abans amb un regal que em sorprén. El nostre test ja té identitat:

IMG_4740

Giulia, ve un dia després. Ens trobem a la parada de bus de Saint Henri:

IMG_4779

Les meues xiquetes sont parties. Que bonic ha sigut. Al final he tingut prou de temps per estar amb elles i hem vist bé Mont-real amb fred, amb vent, amb calor i amb pluja. Res no ens ha parat a casa, només a la nit.

Ja es va veient com canvia la saison i, si Mont-real ja és bonica, ara encara més!

Les fulles al parc de Mont Tremblant (120 km més al nord de la meua ciutat actual) ja anaven caient (en tinc una gran colecció de colorets a casa, per al futur album de scratch o scrap al meu estil, si és que l’arribe a fer) i el terra quedava ben abrigadet del vent i de la futura neu, que… pareix que l’esperem! Sempre parlant d’això!

Captura de pantalla 2014-09-23 a les 17.55.24

IMG_4888 IMG_4889 IMG_4891 IMG_4924 IMG_4952 IMG_4969

Hi tornarem. És un lloc que crec que guanya amb neu, perquè veus els “sogenannte” chalets tan acollidors i tan càlids amb la fusta i tota la coberta, que només cal que vinga el fred i la neu per sentir-te encara més aixoplugadet i més a gustet a dins.

Què més férem? Aprofitant l’equinocci de tardor (diuen que cal celebrar-ho) i la localitat on ens trobem, bevérem a la nostra salut i a la salut de la vida i de tot. La cervesa ací està molt bona, i al Vices & Versa (dimarts passat) del Saint Laurent i a Vermont no es queden curts amb la gama de birres que t’ofereixen. Saint Ambroise, Boréale, Cheval Blanc, Belle Gueule (per esmentar-ne només unes quantes) són cerveses mont-realenques. Vaig voler reunir gent d’ací i d’allà que hem coneguent i ens trobàrem: Joanet, les visitants, Marc (Cardedeu) i Jonathan (Bèlgica, PERÒ NO SAP FRANCÈS! és flamingou) i vaig comentar-ho també al flamenco boy que ens ensenyà un pis a Côte des Neiges, però al final no va poder vindre (tot i la curiositat que tenia per conéixer les amiguetes que estaven de visita).

IMG_4886

POP Montreal… The Black Keys, moltíssima música a la ciutat (més de l’habitual i nosaltres més també amb aquesta gran etapa non stop musical). Jo pensava que no m’agradaven tant, però… m’ha passat com amb Arcade Fire: després del concert, han guanyat afició! M’encantà l’energia, les versions i la clamor del públic. Quina canya el públic de Mont-real! Després de 5-7 minuts després que els Brothers hagueren marxat, encara seguien xiulant, cridant, aplaudint… i el rebombori no requeia sinó que pujava i pujava fins que el grup va tornar a eixir i ens tocaren 3 o 4 cançonetes més… però ja una mica més tranquil·les, perquè no ens emocionàrem tant. “Little Black Submarines” amb un començament ben llatí (amb una guitarra peninsular, veges tu per què haurà de tindre la denominació que té?) va pegar i ben fort! Molt molt bonic. I en comptes de portar ciris, la gent (i jo formava part d’aquesta gent) encenia la llanterna del mòbil. Tot molt 2.0, visca la modernor!

IMG_4993 IMG_4989 IMG_4995  IMG_4994

Y cuando haces POP Montreal, ya no hay STOP i per això seguim aprofitant de la treva de la neu per donar la benvinguda als Leedians, Kasabian, a Nova York i anar a la recherche d’una bona winter coat sense pagar gaire taxes i/o tortellini de pasta.

Mont Royal, visita de Vero al seu cunyat i de pas, la veig jo! Quina il·lusió, parlem del FIB, de la UJI i de les xiquetes de Castelló. Hi ha gent amb qui pareix que no passe mai el temps i amb ella, sempre tenim la mateixa il·lusió per les coses que ens agraden. El seu novio, de Sabadell també, està súper emocionat per la visita que faran a Nova York la mateixa nit. Parlem del fred, pareix l’hivern que teníem a la capital castellonera. Fa gràcia, com ens hem mogut en aquest temps i ens reunim a Barcelona o, ara a Mont-real i amb novios de la mateixa ciutat.🙂

IMG_4831 IMG_4832 IMG_4842 IMG_4843 IMG_4847 IMG_4849 IMG_4852 IMG_4855 IMG_4853

Fem pancakes, anem a Lafontaine, al quartier portugues, a la Petite Italie, al Quartier Latin, acompanyats pel vent i per pluja que igual va que ve.

IMG_4803 IMG_4806 IMG_4807 IMG_4810

Birres, soparets, hamburgueses i xarradetes. De Jean Talon a De la Roche, de casa a Vermont. Ha estat un cap de setmana ben relaxant. Ens hem legalitzat una mica més, hem begut bona cervesa, hem fet un foc a casa d’un mont-realenc que vivia a Hyde Park (a 5 minuts de Johnson, Vermont), hem conviscut amb mighippies, bio people en una atmosfera ben natural a Johnson (un poble encanta(t)dor! i ens hem banyat nuetets i ben fresquet en un llac d’Essex, ben a prop de Burlington. Quan tornàrem a Mont-real, pareixia que portàrem diiiiiiies i setmanes fora de casa, i va ser una escapada de poc més de 24 hores (gràcies a la gran frontera amb els Estats Units, on vam perdre més d’una hora).

IMG_5081 IMG_5093 IMG_5103 IMG_5116 IMG_5111 IMG_5118 IMG_5120 IMG_5121 IMG_5122 IMG_5133 IMG_5134

I ara, una vegada més, no puf treballar perquè la gran plataforma de traducció (lingotek) no funciona. For a change!

Bona nit, ací a la biblioteca de Rosemont (antigueta i no puc endollar la bateria i això que porte la canadenca) ja em van tancant les llums i la bateria fa pampallugues.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s