Novembre: blanc i verd

24 de novembre 2014. Hola, bonjour !

Avui m’he despertat que em costava obrir els ulls, estava molt més lluny del que sembla quan veus el matalàs estés al terra (no som hippies, però el llit és baixet. Abans era molt alt, i entre molt alt i molt baix, preferíem molt baix!🙂 Aleshores, m’he despertat i, com faig cada dia, he desactivat el mode avió del mòbil per començar a rebre notificacions de la bbc i de la recepta del dia, però també de banalisme (o no!) com és el whatsapp o mails.

Bé, tota feliç he vist que tenia feina i dic “guai!!” però com que sóc al Canadà (5 hores de diferència amb Irlanda i 6h amb Barcelona), com que he tardat a contestar, ja li havien assignat la feina a una altra traductora. Doncs, ok! It doesn’t matter, era poc i així puc seguir cultivant(-me) fent el que m’agrada: llegir, calça, noruec, esport, unió de fet (necessari, no és que m’agrade….).

Mentre preparàvem el bagel del matí a vora de la finestra de la cuina, que dóna al jardí, hem redescobert el jardí. Era de nou verd! Tota la neu s’ha derretit perquè demà o dijous torne a deixar el seu rastre encore i així tot l’hivern. Diuen que aquest any el fred ha vingut abans d’hora, però, he arribat a la conclusió que ací mai res és normali no hi ha normes. La setmana érem a -4 amb sensació de -14 i avui fa 15 graus. L’oscil·lació tèrmica és gran, molt gran, 20 graus de diferència en un dia, impressiona.

Ahir férem una excursioneta al “Mont Yamaska” on havíem de fer el parapente com a regal del meu aniversari, però que per causes climàtiques adverses, ça n’a pas pu être possible. És bonic, molt colorit: marró, groc, taronja (el que indica que encara és tardor) tot i que la fina capa blanca de neu i gel inidicava el que vindrà i que l’hivern serà llarg.

Divendres va ser l’aniversari (40) del cap de Joan (no la tête, sinó “le chef”) i va ser ací al costat de casa, Rue Saint Hubert, Theâtre Plaza. Xulíssim el lloc i la música tecno🙂 i vaig aprendre per una quebequesa simpatiquíssima amb qui vaig sacrificar no ballar les millors cançons (tot i que les meues cames no desconnectaven de la cançó i portaven el ritme reprimint l’alliberació de baixar a ballar i fer salts [que fa temps que no es fa! Massa!]) que Riviere du Loup (la rive sud du Saint Laurent, direction Gaspé) és dels llocs més bonics de Quebec per visitar.

Dissabte, el pobre Joan va fer gala de la seua ironia amb 1000 malinterpretacions. Però a mi m’encanta perquè està boig i és únic i atrevit. Dir el que tots pensen i ningú no vol sentir, mola. Bon sopar a ca Eloi amb birra belga, quebequesa, baguette, pa amb tomaca i els representants nacionals de tot això.

Avui serà dia de culet de ferro i potser pimpom, una mica de noruec i calça a sac Pac! Ha d’estar ready per a reis i ja queda mooooolt poc!

Acords a Catalunya, corrupció omnipresent i tranquil·litat ací.

Maria, des de la Rue de la Roche, Mont-real

IMG_6391IMG_6381
IMG_6383 IMG_6440  IMG_6425 IMG_6429IMG_6380

IMG_6441-0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s