Cap a Ottawa que HI SOBRA gent!

7 de febrer. Hola!!! Divendres d’entregues i recompensa amb les bones cerveses del Vices & Versa. MMmmmmmm que boooo! n’hi ha una que no sé com es diu, però és forteta amargueta i dolça alhora! m’encanta! i aquella plaça té el seu encant, amb el camp de bàsquet i tota la neu que s’acumula en els espais “verds” jajaja que ací haurien de dir-se blancs. Quedem 2 Màries, (nova catalana que hem conegut per Eloi, l’hereu de Tordera.:)), Edgar de Mèxic que treballa amb Joan i Joanet. Tots contents d’haver acabat ja la feina, ser lliures i donar-ho tot per al cap de setmana ja! ieeeeee! Tornem tots a casa contents i ben fresquets i dissabte, tot i que ens alcem amb temps… arribem tard al punt de trobada. Oooooh que “raruuuu”! Boulevard Decarie per la 40 Ouest no la troba ningú, qui ha fet els senyals i col·locat els semàfors al Quebec? Per què escatimen tant? Després de mitja hora llarga, allà apareguem i ve cridant una tal Lana, organitzadora de l’esdeveniment al grup MOAC amb la mosca (congelada) darrere de l’orella. Per primera vegada (i última, crec) participem en aquest grup “Montreal Outdoors Adventure Club” que jo pensava que era de gent aventurera, enèrgica i positiva… però just els d’aquell dia, eren bastant “losers”, em donava la impressió de ser l’única normal allà, junt amb els amics que portàvem nostres, ja coneguts. A més, avui m’escriu Lana de la neu i em diu que portava massa amics amb mi, el màxim permés és 1. Oh my God! Quantes normes! Sí, mea culpa perquè vaig arribar tard, però… per la resta, never again! Puja al cotxe Jennifer, una veïna del barri anglòfon Westmount, timideta però bastant normal, i un “lazy enthusiast” d’acord amb la seua descripció al MOAC, Fritz. Oh mon Dieu! Quin viatge ens va donar! Entre la boda al Pakistà, la birra que quasi li costa 1000 dòlars a Turquia i les aventures “stupid and ridiculous” a Londres es va dedicar a resumir-nos la seua vida en aventures a TOTS al cotxe, sense tenir en compte si ens interessava, si ens cansàvem o si hi volíem participar amb algun comentari. I, a més, alemany alemany típic, treia el GPS, ens deia on havíem d’anar i la seua paraula era l’última i la bona. Quin estrés! Pareixia, fins i tot, que, que inspirara més oxigen que ningú al cotxe i ens deixava sense el mínim per poder passar. UN PESAT! BE-LAS-TEND! ECHT SO WAR’S! Quines ganes teníem d’arribar ja a Ottawa i perdre’l una mica de vista. Tots teníem gana així que, aquesta va ser l’excusa perfecta per anar uns per una banda i els altres per l’altra. La resta de “MOACosos” arribaven per darrere amb cura de no desfer la filera índia que Lana ens els seus subconscients els indicava que havien de formar. Com xiquets del cole, inexperts i una mica tontos la veritat, els teníem allà i jo, preferia, la veritat anar a dinar i anar a la meua. Menjàrem un bon “chili con carne” per una zona molt xula que hi ha molt a prop de l’ambaixada dels EUA, ah sí, la Byward Market Square, preciosa! que fa pensar en una important influència british Brick Lane pròpia d’una tradició de pesca, però també de talons chic de Friday night londinenses. Que bo el dinar i quina mandra moure’s! Però… ei, tenim patins nous, anem a estrenar-los!😀 Mais, une petit problème: ils ne sont pas “sharpened”. Ha ha, més divertit, ja caurem ja… Comencem a patinar pel canal natural més llarg de patinatge sobre gel! SÍIIII! Que emoció! 8km de gel (gel rugós, ben xafadet pels quebequesos i per canadencs i estatunidencs i immigrants com jo), amb les vores recobertes de cases boniques, de pel·lícula, gent pacífica i personatges passant-s’ho bé, jugant a hòquei, amb pantalons curts o tibant el trineu amb el fill mort de son (o fred?). Encantador, interessant, increïble, meravellós. M’encanta l’educació, la pau d’aquest país, la calma i els esports d’hivern. Suc de poma calentet per escalfar-nos al km 4. Arribem al final amb Fritz (que ens el trobem i mira que això ja és difícil) i s’enganxa com una llepassa (s’hauria de buscar l’equivalent per al fred, la tundra oi que no s’enganxa, no?). El tio ens mira a Maria i a mi i ens diu que no patinem tant bé (jajajaa, és la segona vegada que ho fem!) i comença a delectar-se davant de la nostra cara (la cara ben tapada, per cert, així que no va resultar com ell volia) amb un resultat inesperat per part nostra: réiem i réiem. A mi em feia gràcia el seu nivell d’autisme tan desconegut i tan insuportable, però divertit si només s’ha d’aguantar durant un dia. A tots ens donava lliçons, i és que això és una cosa que els agrada molt als alemanys o als europeus del nord. Es creuen que són, per norma general eh, no tots, és una gran generalització i per tant, no aplica a tothom, bàsicament creuen que l’encerten sempre i que tenen la raó i això ja toca el nas. Per contra, els canadencs són molt respectuosos en general, escolten i no opinen així com així, van amb cura (o almenys això m’ha paregut sempre fins ara). Un dia molt guai. 8km d’anada i 8 de tornada, al final arribem cansats ja i, amb la posta de sol comença a notar-se el fred. Passem de mans bullint (mentre patines, puja moltíssim la temperatura del cos, jo m’havia de llevar guants, gorro i bufanda a tothora, amb la supervisió alemanya, clar) a mans tremolant i morades quan ens llevem els patins i comencem a caminar com sempre. Que estrany es fa, després de 3 o 4 hores patinant! Que guai! Tornem a casa, i ens acomiadem de Fritz per sempre! Bona nit ben morts i sessió de música a casa, m’encanta recordar bons hits amb el més bonico! La propera parada serà ací: Patinoire sur la rivière de l’Assomption (denominacions sempre molt religioses al Quebec) o ací: Domaine de la forêt perdue🙂IMG_1687 IMG_1684 IMG_1682 IMG_1683 I així es veu a l’estiu! oh la la, “quién te ha visto y quién te ve”. Com mola!Ottawa-Summer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s