Febrer, neu, adéus

No m’agrada haver-me enterat aixi, però és el que té estar a distància. De vegades, no vols, però és eficient. Tothom ho sap ja perquè han vist les fotos que van penjant i el que van escrivint al seu mur. Ahir se’n va anar una gran persona. No es pot dir que fórem grans amics, però compartírem festes d’aniversari, sobretot a l’estiu i, sobretot a Barceloneta.

No saps res fins que se’n van. No ets conscient de la importància del present i de la nostra insuportable lleugeresa fins que deixen d’ésser. En aquests últims mesos uns quants han marxat.

Febrer, neu, adéus… i jo crec que són per sempre, mai no tornaràs a sentir aquell timbre de veu, ni guaitarà ja aquell somriure de picardia, ja no pots tocar el nas ni sentir aquella broma àcida envers els Ejspanish, aquella homogeneïtat de l’expressió basca amb la personalitat tan carismàtica i peculiar d’un acordionista basc que, fins avui, no sabia que apreciava i que anava a trobar tant a faltar. Aquestes imatges són ara únicament “oroitz” (que vol dir “record” en basc) i comencen a la ment i acaben just allà. No ixen, ni entren d’allà, tot ha acabat. I que trist que acabe ara, ja.

Oroitz Maiz – Oblivion

madoz3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s