Pequín 北京

16 d’octubre 2015 (ara 17 ja)

Avui ha sigut un dia espectacular, intens!

M’he despertat súper fresqueta, 8 horetes de son, dutxa i a la marxeta!

He anat pel barri a esmorzar alguna cosa típica xinesa, perquè em venia de gana relacionar-me amb els locals d’ací i no amb els Western de l’hostal que mengen ous fregits al mateix preu que a casa i esperen que estiguen fregidets al seu gust. Sí, clar…

Doncs, allà, quan he entrat ha sigut la “sensation” del moment, jajaja tots mirant i jo sense saber què triar, perquè amb tanta sopa opaca i tanta pasta no saps ben bé què hi ha a dins. Finalment, he menjat uns dumplings i un estil de xurros… pareixia que no m’ho acabaria, però estava tan bo, que, sens dubte que sí, estava deliciós i baratíssim. 10 yuan, és a dir, 2 dòlars canadencs (impressionant!)

Pequín (en xinès 北京, pinyin Běijīng, “capital del nord”) és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada YànShan (燕山) i a l’est de la serralada TàiHángShan (太行山). Amb una població superior als 17.000.000 d’habitants, va ser la primera ciutat a tenir categoria provincial; actualment n’hi ha quatre. Fundada fa uns 3.400 anys, també va ser la capital de la Xina durant les dinasties Yuan (元朝), Ming (明朝) i Qing (清朝).

És la segona ciutat més gran del país, només superada per Xangai quant a població. També és un important nus de comunicació, amb múltiples línies de ferrocarril, autopistes i carreteres. Actualment és reconeguda com el centre cultural, polític i social de la Xina.

I… després, A LA CIUTAT PROHIBIDA! Que emoció! 2 parades de metro i ja hi som!

Mare meua, la plaça Tiananmen, quina exageració! Quina opulència! Tot gran i ample a escala gegant.

Però, què vol dir Tiananmen?

The Chinese name of the gate (天安門, pronounced Tiān’ānmén), is made up of the Chinese characters for “heaven,” “peace” and “gate” respectively, which is why the name is conventionally translated as “The Gate of Heavenly Peace”. However, this translation is somewhat misleading, since the Chinese name is derived from the much longer phrase “receiving the mandate from heaven, and pacifying the dynasty.” (受命于天，安邦治國).

I han passat cosetes a la plaça, com el fet dels estudiants que es rebel·laven l’any 1989 contra la corrupció política, els fets racistes a Nanjing (que fort…), la mort del comunista Hu Yaobang que volia reformar Xina i confirmava que, malgrat els seus principis, el comunisme no era la solució a tots els mals. De fet, aquest trist fet que va durar 7 setmanes quasi amb l’ocupació de la plaça de la porta de la Pau… que pau, poca en aquells dies, va acabar amb la mort de, no se sap quants, és una mica tabú, però bastant segur que un miler de persones va perdre la vida per protestar contra el sistema en aquell moment, Malauradament, no només les morts van ser una pèsima conseqüència d’aquesta manifestació, sinó que les lleis es van endurir contra el poble, la reforma política es va aturar, de manera que la corrupció política va continuar.

Ací hi ha un article molt interessant amb imatges del trist fet.

Per cert, els esquirols estan desesperats vinga buscar menjar al balcó. Xe, que ja no tenim les tomaqueres, fa massa fred!!

Doncs, a la plaça em va paréixer que tot es veia encara més gris, quin cel més entelat, quina experiència als lavabos! Sort que no es poden transferir les olors a la llibreta perquè, allò era fastigós. En un lloc tan turístic com aquell, trobar’te amb poals i dones amb la falda alçada i pam, allà ho feien tot. Unes espanyolitas molt repijes horribles no podien esperar el seu torn i eixiren abans d’hora “Sígueme”, Si tenen fills, es diran Borja i Jose Mari fijo, de las Rozas com a mínim. Quin pijerio i quant de botox!

Resumint el dia, perquè ja és tard i estic hipercansada:

Hi ha molta contaminació. Avui s’han superat els indexos (perquè depén d’on va el vent) i mare meua, quan he eixit al carrer pensava que asfaltaven les cases amb la carretera i un sostre d’asfalt també, Era completament tot gris pels quatre costats.

Timos. M’han timat amb un te… “Vull practicar anglès…” i la tia em fa pagar 200 yuans. Sort que m’he negat a pagar els 600 que deia a la facture i el menú! fins i tot tenien el menú preparat per estafar! que tonta he sigut! però m’ha servit per saber prioritzar entre les atraccions de Pequín. La segona ensarronada ha vingut després, quan he eixit del metro per anar al Temple del cel i en comptes d’anar a la dreta he anat a l’esquerra (per defecte, comme toujours). Un home amb el tuc tuc em mira i em diu “very far” i fa un gest amb la mà de 3 yuans i em diu que em porta. Li repetisc “3 (three) ok?” i em diu que sí sí súper content i quan arribem a la porta que estava més lluny (jo era al nord i em porta a la del sud, quan em podria haver portat a l’entrada del nord o de l’est) me’n demana 30. “Sí, home! Not at all.” I es posa agressiu i no em deixava eixir del carrer (que era ben estret), em va fer un colp i em deia que li donara més diners i, després de converses de sords i insults en xinès que no entenia, li vaig fer una empenta i vaig arrencar a córrer. Molt estrany i el cor m’anava a mil, però me n’havia d’anar d’allà.

La ciutat prohibida és preciosa, M’ha encantat el fet de saber la importància d’un temple envers un altre, depén de la quantitat de dragonets, lleonets i estatuetes que tinga al sostre. Xulíssim i molt divertit anar fent fotos a la gent desesperada fent fotos per la zona i després eixint amb mi a la foto, jaja molt graciós. És tan gran i per eixir has de tornar al principi, així que estires bé les cames. M’ha costat trobar l’eixida amb tanta gent i tants temples.

Gentada… el 98% xinesos… n’hi ha tants, sempre, per tot arreu!

Oh! M’has fet una foto? M’agrada,

Ara amb tu!!

Per aquest corredor empedregat del mig és per on caminava l’emperador

El Temple of Heaven l’he vist a mitges. Molta música, molt turisme local com m’ha sorprés també a la ciutat prohibida. Impressionant, quants xinets es desplacen des de tota la Xina per anar-hi. Deu ser la seua Meca de cert mode, amb la foto de Mao-Tse a l’entrada. Impacta bastant. Ací baix he inclòs una foto del sol de Pequín, el pots mirar directament si vols, perquè està tan entelat que no passa res. És impressionant.

No m’esperava que m’agradara tant i l’estadi olímpic és moderníssim, espaiosíssim i pleníssim de gent, com tot ací! Després, tornant a casa, al metro érem només 3 Western i ha sigut molt fàcil començar a parlar. M’ha fet molta gràcia perquè eren músics alemanys de l’orquestra de la MDR (MITTELDEUTSCHER RUNDFUNK), dos solistes d’oboè i de clarinet. Quina emoció per favor! Quan estàvem arribant a la seua estació de metro, m’han preguntat que quin era el meu plan, si tenia gana i anava a sopar amb ells, i clar, com no! parlant amb alemany i de música! Felicitat 100%. A més, vivíem molt a prop. Hem anat a un restaurant coreà, hem menjat moltíssim i m’he deixat els mateixos diners que per al te estafa. Impressionant el menjar (Alicia, t’ho deus estar passant molt bé a Seül). Després han vingut uns 10 o 12 més components de l’orquestra que bonic i que bona gent (i quina súper feina que tenen! viatjar i tocar, deuen ser molt cracks per arribar a aquell nivell). A les 12 ja hem marxat nosaltres i jo he agafat un taxi (que ha costat, perquè ningú no volia parar). M’ha fet por quan li he dit que ja havíem arribat, perquè dic “ai, mira que si no és aquest carrer, que tots es pareixen… I a veure a qui i com pregunte jo ara on estic”, però, per sort, era el meu carrer o només ha calgut caminar 200m fins la porta de l’hostal. Que guai!

El metro funciona extraordinàriament bé. La ciutat, de 15 milions, està molt bé interconnectada a través d’un sistema barat i eificient. M’agrada molt.