Ja estic al tren a Datong cap a Píngyáo. Quw guai! La gent és més o menys silenciosa al tren, però tinc al costat una xineta d’uns 20 anys amb la gorreta tota hiphop mirant i escoltant en veu alta un estil de telenovel·la “à la chinoise”.

Enfront de mi tinc una dona que mira com escric, al costat del seu marit. Li deu paréixer tan fascinant com a mi veure com escriuen ells. El vagó també està ple de gent eructant i menjant. Bon appétit !

La de la telenovel·la me la volia pegar (one more time ♫). Estava asseguda al meu lloc (window i no aisle, ho posava en anglès i això sí que ho puc llegir) i em deia que a mi em tocava al corredor. Come on! Ara tinc un molt bon lloc per anar mirant la scenery. M’agrada molt aquesta ruta, a més avui etic més decsansada i per això vaig canviar el seient de hard sleeper a hard seat, i amb això m’he guanyat 60 ¥, (la meitat del bitllet original) així que c’est très bon !

Très bien. Mola molt aquest viatge, excepte els 厕所 [cèsuǒ] (lavabos).

Fins ara he aprés aquestes paraules de xinès:

您好 [nín hǎo] – hola

谢谢 [xièxie] – gràcies

啤酒 [píjiǔ] – cervesa

米饭 [mǐ fàn] – arròs

去世 [qùshì] {vb} – caducat

对不起 [duì bù qǐ] – perdona, perdó (sorry, excuse me de l’estil). La “q” no es llig com “k”, sinó com una “tsch” alemanya, és a dir. entre la nostra “ts” i “tx”

拜拜 [bài bài] – bye bye

干杯 [gānbēi] – salut! (en plan “Sant Hilari…”

不客气 (buyongxiè) – de res

Com que el tren dura 7 o 8 hores, vaig a mirar-me els números en xinet a veure:

1 yi, 2 er, 3 san, 4 si, 5 wu, 6 liu, 7 qi, 8 ba, 9 jiu, 10 shi. Tot això, comptant amb les 4 entonacions diferents que tenen…

I aquesta frase és molt útil: “yiqiaobutong” – It’s all Greek to me.🙂

Der Wagen bewegt sich. Coolio! On y va!

HOTEL A PINGYAO (PER SI EM QUEDE SENSE BATERIA)

Pingyao Fu Lin Yuan Inn ¬ 6, Lei Jia Courtyard ¬ Ancient City 031100

 

Vaja! Encara que teòricament no es pot fumar al tren… This is he jungle! Fumen entre els vagons, comme à Valence !

Wow, feia una setmana que no escoltava música (que no fóra xinesa, molt graciosa sí, però difícil d’escoltar durant més de 5 minuts. A més se la posen súper alta i costa saber si és una veu cantant, un violí desafinat o una flauta). Amb la música canvia tot. Quina emoció, sóc a la Xina! jo soleta en un tren ple de xinets i anant de poble a poble cap al sud, però com mola! Que ploraré… La vida és molt bonica i amb bona música, més.

Background: Demian “Lucha libre”

Ah mira, ara que ho veig a la guia, ahir vaig sopar gongbao jiding (pollastre picant amb cacauets). Mmmm que bo, i de colp, vaig deixar ja de tindre fred.

Arribem a una ciutat gran. Queden 4 hores de voyage. Hello! Estem a l’estació de Tijuan. Acaben de pujar una couple que pensaven també que m’havia assegut on no tocava i parlaven un anglès perfecte, així que aprofitant la molt extraordinària avinentesa, els he preguntat quant temps queda fins a Pingyao. M’han dit que només 1 hora! Oh la la que bé!

Porte ja una estona pensant on, quan i com ens trobarem Joan et moi. Finalment, després de mirar moooooooltes opcions, pense que trobar-se a Shanghai és el millor, econòmicament i logística parlant. Els dos tenim 20 hores de tren per arribar a Shanghai, a vore si hui quedem ja i podem reservar soft-sleepers que seran molt required per al long voyage.

Quines ganes d’arribar ja! (sort que hui, finalment he dormit bé!) La Chinese couple són mestres i diuen que m’ensenyaran la ciutat. Que monos! No tenen pinta de timadors. Let’s see!

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s