Pingyao 平遥

Pingyao, 21 d’octubre de 2015

BONJOUR DES DU PARADIS!

Fa una oloreta a pòlvora, tiren molts coets cada dia i no sé perquè, però em recorda a casa… És com estar allà, només que la gent i l’arquitectura és ben diferent.

Em podria quedar en aquest hotel més dies, només perquè m’encanta aquesta tranquil·litat, aquest barri, aquesta habitació. Comença a fer fresqueta…

Ahir va ser un dia d’aquests guais i totalment inesperat. Vaig eixir de l’estació de Datong (quines ganes de marcar d’aquell hotel, mare meua!) i vaig allà al meu lloc. I a l’estació de Tiyuán (la capital de Shaanxi) pugen aquella parella de profes d’anglès. I així, vam començar a parlar i, després, molt simpàtics, com que eren de la zona, es van oferir per mostrar-me l ciutat. Ells vénen sovint a Pingyao diuen i els encanta perquè és la ciutat on es van conéixer. Ella és originària de Xidi, al costat de Huangshan i ell és del nord de Taiyuan i coneixen bé la Xina, m’han dit, perquè han viatjat molt pel país, fins i tot al Tíbet!

Wow! Acabe d’eixir al balcó perquè he sentit una banda de música (potser és la policia?) i oloreta a pòlvora. Mola molt. Com a València, increïble.

Doncs això, jo desconfiava al principi, pensava que potser em voldrien timar, que els convidara a sopar i vindre amb mi ja tot el dia; bueno, potser tampoc pensava tant perquè se’ls veia bona gent, erò no m’ho podia creure que simplement els fera la mateixa il·lusió que a mi conéixer estragers. Els dos són mestres i treballen pel seu compte, tenen una acadèmia d’anglès on els xiquets hi van voluntàriament a fer classes intensives d’anglès, apostant per un futur, sí senyor, que ací hi ha molta competència!

Per cert, mentre escric vaig esmorzant la fruita (mandarinetes i raïm) i cacauets i un estil phoskitos que tinc encara d’ahir per menjar al tren.

Em portaren a sopar menjar típic de la ciutat. Era tot boníssim: diferents pastes fetes de diversos tipus de farina (blat, un gran especial que hi ha ací) amb sopa de verdures, la vedella servida a temperatura ambient, noodles típics. Què més? … Hi havia moltes coses i totes súper bones. Ah sí! hi havia uns buntze, un estil de dumpling exquisit! I tot això convidada per gent local. Quina potra de tindre uns guies tan majos! Thanks guys if you’re seeing this! You’re very welcome here now in Montreal or in Valencia or Barcelona when I’ll be back home. You made me feel home in such a remote place, thanks so much. You’re amazing. I wish you all the best and that you have little beautiful Zoes and Freedoms shouting out like in the film Braveheart🙂

Just després de sopar pels carrers típics, comercials i turístics que es troben a dins de la muralla, ens vam trobar amb els catalans: Fran i Patrícia que anaven a sopar al #1 de Triadvisor (Fran amb els seus podcast informatius no es perd res de la Xina), així que quedàrem per fer una birra després del sopar. Com cada nit, a les 10 se’m tancaven els ulls i de veritat havia de fer esforços per no caure allà mateix, però… Molava tant estar allà, veient com la parella xinesa estava donant-ho tot per poder entendre l’inglis espanyolito. Molt divertit. Ha quedat clar que ens hem de descarregar Wechat per poder seguir parlant quan torne al Canadà. Ací TOTHOM fa servir Wechat.

Després, súper gentills, Freedom i Zoé m’acompanyaren fins l’hotel. Em va fer il·lusió (i falta, perquè la meua orientació no és la millor…).

Ara estic mirant couchsurf o un hostal per a Xi’an, però és que després de la tranquil·litat d’aquest hotel no sé si podré tornar a compartir intimitat.

Lets see what happens hui.

Ja tinc postals per enviar a casa i també una tortuga flauta. Per què una tortuga? Com la ciutat, té sis portes: 1 al nord, 1 al sud, 2 a l’est o 2 a l’oest. La del sud és el cabet de la tortuga. La que queda més a prop de l’hotel, una de les de l’est, és un bracet de la tortugueta mil·lenària.

Bé doncs, me n’aniré al Temple de Confuci i faré voltetes pel centre. Pel que he llegit, aquesta és una ciutat molt ben conservada, MOLT MÉS NETA i molt més jolie.

La meua habitació dóna gust, BANY PER A MI SOLETES!! Impressionant que per aquest preu (36 CAD les 2 nits) tinga tot el que tinc!! Tinc un llit 2×2 for me alone (Joan…!!!!). Oh, i avui ja hauria de parlar amb Joan per veure quan i on em trobe amb ell. Que bé! Doncs à la douche i a fer coses com els catalans!! (segons Rajoy ;-)). Parlant de política, han guanyat els lliberals a les eleccions federals del Canadà, però l’NDP i el Partit Québécois en té molts a Mont-real.

IMG_8522

Just avui fa una setmana que vaig marxar. Que guai.

Bé, let’s go!

Bonne journée !!

 

Dinant al bar de guiris

Ai! Em senc tan tonta ara mateix. Avui de matí he fet la gossa (for once!) i he eixit de casa pensant “Ok, aniré a visitar 2 o 3 llocs” però, ací a Pingyao has de pagar 130 o 150 yuan per poder visitar qualsevol lloc, perquè totes les atraccions van en un paquet i quan tens aquesta entrada (que no és barata) ja pots entrar on vulgues durant 3 dies, però el problema és que jo només estic un dia… bé, 2… però jo com que ja he començat tard pensava que no valdria la pena aiiiii i ara no sé si he fet bé… Nevermind, he trobat les franceses que hi havia a l’hotel de Datong i m’han fet sentir malament perquè elles sí que tenien el superpack. I ara em senc molt loser. Estic al Sakura, un restaurant amb menjar occidental i m’acabe de demanar una hamburgueseta de formatge (una mica sí que ho trobava a faltar…) i vaig mig pet amb la birra que m’he fet. Al final, fins i tot és graciós. Tinc darrere uns gallecs que estan planejant el seu voyage a Pequín, quin accentarro, no ho poden negar no…

Finalment, la Lonely Planet no diu res d’aquests temples així que no deu ser tan greu… Ui, no sabia que Pingyao era patrimoni UNESCO. LO-SER…

Vaja guiri capullo acaba d’entrar, deu ser italià per com parla i la pinta de “xulín” que té. Café Blue Mountain o te? T’aclareixes? Pobre cambrer, el que ha de suportar dels prepotens occidentals…

Dia de relax absolut. He fet fotos, he comprat cosetes… M’he fet un massatge… Quines mans! i quines picoretes al genoll cada vegada, em deia “cri? cri?” i jo “molt cri cri sí”🙂

Per cert, que fort, se’m va oblidar que aquest català, Fran, que vaig conéixer a Datong, treballa als FGC a la mateixa línia que Carlos de Montesquiu i es veu que es coneixen…

Highlights de la journée

  1. He passat per un carrer que va direcció sud, ben a prop d’aquest meravellós hotel (Maria… si véns, t’has de quedar ací!) i he vist que hi havia flors i corones decorant una part del carrer, súper artesanal amb fulles, molt colorit tot i amb frases escrites. Li he preguntat a una dona que hi havia allà què era això i ha cridat la seua filla que sí que parlava anglès i m’ha dit que tot això era pel seu avi que acabava de morir. M’ha agafat pel braç i m’ha portat a veure’l. Hi havia una urna, una foto al centre de l’altaret i tot estava ple de flors. M’he emocionat i li he donat les condolències així com més o menys ens hem entés. Li he preguntat quants dies dura la “celebració” i m’ha dit “seventy” però entenc que seran “seventeen”.

2. Massatge

3. El llit ara mateix. 2 metros x 2 metros for me alone! No puc més… m’ha costat 2 hores mínim reservar hotel per a demà a Xi’an.

BONNE NUIT

M’ha agradat molt Pingyao. Gent molt maja i poble ben bonic

 

Pingyao és fascinant. Un punt en la història:

 

Si us heu quedat amb ganes de més fotos: ici més (i molt més professionals que les meues).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s