XUKUXUUU! 再见 西安

Hello!

再见 西安  (bye bye Xi’an)

Hui sí sí sí, TODAY TREN I CAP A CASA! CASA D’ALBERT!

So nice, quines ganes de veure’ls!

Doncs ahir va molar, un bon comiat, la veritat que sí. Es veu que, com era dissabte, la gent estava ja més animadeta i 2 Freunde (1 txec i 1 súper typischer Deutsch) començava a parlar amb mi  al bar, i vam estar ja bevent birra des de les 7 fins passades les 12. Després, s’hi van afegir uns argentins i van tenir molt tema de conversa amb la World Cup (massa massa recurrent) i també el txec amb l’holandès, anaven de “winners”. L’argentí va beure bastant i es va posar a dir que calia ensenyar al món que aquest estil de vida llatí és el millor. Se li’n va anar un poquet el perol i els centreeuropeus van marxar dissimuladament a jugar a billar, l’amic argentí de l’argentí se’n va anar a dormir i l’holandès anava mirant el mòbil per evitar conflictes. Molt fort, després va vindre un xinès que parlava el castellà perfectament, amb accent peruà perquè hi va viure un any. Però és que era flipant…

De dia, em vaig trobar un regalet a la Small Wild Pagoda. Vaig anar fent-me la despistada perquè ja no tenia ganes de pagar més entrades i, quan arribe al control de seguretat (com al metro, tren, museus, pertot arreu) em pregunten Ticket? i jo Oh! Ticket? I don’t have it. I em va dir la controladora Go, go! assenyalant que entrara. Que guai! Així que perfecte! I molava moltíssim el lloc, va ser una sorpresa. Hi havia la pagoda (un grup gran d’Spanish molt de la Meseta i Andalusian) i també la Drum Tower, un altre museu d’història (on tot estava en xinès) i pràcticament només hi havia xinesos. Molava el lloc i després ja me’n vaig tornar cap ací.

 

15:19

D’ací 15 minutets vaig tirant cap a l’estació. Per primera vegada agafaré bus i no vull arribar tard. Així que ja queda poc!

Com que tinc l’estómac un poquet reboicat i també tinc choses de femmes (súper guai per passar 16 hores al tren) només volia menjar arròs per a dinar i ha sigut increïble, he anat a un restaurant molt xicotet (8 taules com a màxim) i 4 cambreres súper simpàtiques. Podies posar a l’arròs el que volgueres i he triat ingredients no conflictius i no picants. Mentre cuinaven, els he preguntat si els podia fer una foto (no parlaven gens d’anglès) i no veges l’emoció, selfies en 4 mòbils i fotos a saco. Molt guai perquè s’alegren molt i fan gràcia per la timidesa que tenen. De fet, no pensava menjar ahí, però una de les cambreres m’ha fet un somriure tan gran que he hagut de tornar. I el súper dinar, que estava boníssim, només m’ha costat 8 yuans, li n’he donat 10 però no ha volgut acceptar la propina. Amazing!

IMG_8933 IMG_8930 IMG_8934

Vaig a preparar-me per marxar, bis gleich! Ale Joanet, ara sí! En 24 hores we’ll be together finally!

 

18:29

Oh la la! No em puc creure el que ha passat. Molt maps me però si una és booba, és boba. Això no es pot canviar.

Xe!! Per què he agafat bus quan sempre vaig amb metro?

Ixc de l’hostal amb 2 hores de marge. Agafe el bus tal i com l’havia entés, creue i enfront de l’hostal. Ok, creue, però veig el 103 en direcció contrària just enfront de l’hostal i dic “allà deu ser”. I mira que estava ja al costat del metro i va m’allunye cap al costat negre. Espere uns 5 minuts i el bus és allà. Perfecte. A més, veig que hi ha guiris amb maletes (un d’ella m’ajuda amb la meua, així que tot quadra). Ja portem 10 o 15 minuts i no hem arribat al terminus; així que, com que el guiri es posa neguitós, ens mirem i baixem nosaltres i molts guiris més a la següent parada. Ací ja… és quan comence a fer servir la GRAN app “MAPS ME” (“i touch MY nose). No me n’adone que estava molt a l’oest perquè no sabia l’orientació (molt idiota per no haver caigut). La qüestió, com que ací no pots peguntar a la gent perquè pocs parlen anglès, doncs has de recórrer al GPS del mòbil, que en el meu cas tampoc no funciona perquèno m’oriente. Faig un zoom a les estacions de metro i veig que diu “train station 900m”. Perfecte. Vinga, anem. Camine, són les 16,11 ja, 500 metres, 430, 200… ui! però si és el metro i el nom de la parada no em sona que siga la que hauria de ser… Si en aquest moment ho hagués repensat, potser hagués arribat a temps amb metro… però no. Veig una parada de bus 103 i pam, allà que vaig (en la mateixa direcció equivocada d’abans). Em fixe en taxis, busos, tot el que porte rodes… la qüestió que agafe el bus que tot just arriba, com que tarda intente parlar amb la conductora, però m’ignora… Fins que no arriba a la següent parada no em fa ni cas i m’assenyala a l’esquerra i cap a fora. Li faig cas (innocent…) i com que estic al mig de no res, pille un taxi i ben nerviosa li dic que em porte a l’estació de trens. Són les 16.39, no sap on és. Li ensenye un map (sort que portava mapa!) i amb el trànsit i tot ell va tirant, em mira de reüll i m’assenyala que el temps que tinc és molt just. Sí rei. Veig la parada de metro d’adès i li dic que pare. Li llance els yuans, correc amb els 25 kg que ja fa 1h30 que porte a l’esquena i m’assegure que porte el passaport i la cartera. Correns, demane bitllet i em pregunten si parle xinès. NO ESTIC PER A BROMES! M’acompanyen a la màquina automàtica, li done les gràcies i a córrer. Tinc 15 minuts per arribar màxim, però, bones notícies: no he de fer transbordament. Em salte l’eixida (no sé on collons he posat ara el bitllet per eixir. Ara el faig servir de punt de llibre🙂 Bonic i autèntic record.) Correc els 10 minuts que separen l’estació de metro de la de tren. Queden 2 minuts perquè ixca el tren però quina cua… és l’hora i estic passant ara el control. No m’esperaran, no, de fet, acaba de marxar… Amb lo ràpid que ho he fet, si e n’hagués adonat abans, hauria arribat…! I ara què? Quan arribaré a Shanghai i quan veuré al meu Joan?

19.48

He buscat un hotel per poder relaxar-me, comunicar-me amb Albert i escriure tot això… i canviar-me la samarreta ejem… ejem… Per saber si podia canviar el bitllet o que em tornaren els diners faig cua… Va ràpid i PARLEN ANGLÈS!! I want to take the next train for Shanghai… No no, not standing. Em diu que només li queden places de peu (16hores de peu… IMPOSSIBLE! M’ho pense 10 segons, però… no, Joan et vull molt, però són moltes hores). Insistisc, em diu que per a demà. Es despaciència, pareix que no m’entén, no em pot canviar el bitllet si no és per a avui… demà no, per favor. No hi han per a avui? La xica s’enfada, cada vegada hi ha més cua, la gent té pressa… Ve una xica diferent, insistisc que siga hui per favor, diu que no hi ha, li dic que ho mire bé… Mira, revisa i mentre jo pense “què collons faig jo ara?” i SÍIII, MIRACULOSAMENT, QUEDA UNA PLAÇA PER AVUI A LA NIT. ARRIBE NOMÉS 5H DESPRÉS A SHANGHAI. sí, me’l quede sí sí! ESTIC MOLT FELIÇ. Són les 18h, busque un lloc per mirar detingudament el bitllet (una fruiteria) i revise que siga per a avui, no he perdut diners, només una mica d’energia. Ara a descansar i menjar abans de pujar al tren. Busque wifi per comentar-li el que ha passat a Albert o a Joan, que si no ha perdut el tren com jo, ja deu estar de camí a Shanghai. Les maletes em pesen cada vegada més. Wifi aci wifi allà? res. Ni a McDonald’s. Arribe al 7 Days Inn i em donen el wifi amb senyes (perquè d’anglès ni papa) i m’assec al sofà de l’entrada. Em relaxe, em comunique ja amb Albert i descanse. Que bé! Estic molt feliç!!! Joanet, ja estem propet!! Ell arriba en 14 horetes. Jo ixc en 2 i m’en queden 17 i escaig de voyage! Però arribe demà mateix! que guai!!!! Marxe de l’hotel perquè tinc un sospitós que encén i apaga la pantalla, que no porta equipatge, que està just al meu costat amb lo gran que és l’hotel. Me’n vaig… A l’estació també hi ha sospitosos, però ja me’n vaig!! Com serà el llit del tren? No crec que siga gaire perillós… A la guia diu d’evitar viatjar solA, però, fins ara no m’ha passat res i només cal vigilar un poquet, només amb un 0.01 de lladres xinesos, ja serien molts!

Molt bona la Xina, però és per tornar-se boja: los micrófonos de les venedores de bitllets a les finestretes, els shhhhhh al terra constantment, els crits de la gent, els claxons dels cotxes, busos, motos, bicis. It’s too much! Però són vacances i ara veure Joan!! Que felicitat!!

Em fa mal la mà i tinc l’equipatge lligat i ben lligat als peus ací a l’estació de Xi’an… Ja me’n vaig. Bonne nui Xi’an! La muralla il·luminada, que bonica, ja l’he vist, així amb tot el percal l’he pogut veure de nit.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s