VANCOUVER

20 de març de 2016

Hola! Estem a casa d’Eloi i Anaïs. Quines vistes!! Com va molar anit. No és fàcil descriure aquesta ciutat perquè em recorda a diversos llocs, però clar, no és exactament igual. De vegades pareix Oslo pel gran ambient als carrers (irònic) i l’horari de les botigues i la construcció amb rajola, com a Anglaterra o França amb tot tan ben posat; però d’altres pareix una ciutat dels Estats Units perquè des de les petites illes de la ciutat i des de les platges tens les vistes dels gratacels de Downtown. Voyons. El que sí que salta a la vista és l’ambient… La gent és més d’anar a la muntanya que de passejar-se pel centre. Potser la pluja influeix i que és pasqua, això també. Les botigues avui dissabte a les 18h ja estan tancades i els bars (com aquell al que estàvem ahir) a les 21h. Choquant ! Segons el que ens han dit, és una ciutat on la gent ve per treballar, guanyar diners i estalviar i sobretot per fer molt d’esport a la natura, que és pertot arreu. Realment els paisatges són impressionants.

 

El primer que vam fer va ser eixir de casa, teníem encara mitja vesprada i anar a visitar les platges que tenen ells a prop (Dogbeach), l’illa Grandville i després ja anàrem a fer unes birres amb uns amics catalans seus.

IMG_0171IMG_0176

IMG_0722IMG_0146

IMG_0153

 

Avui anirem a fer una caminada al parc Lynn Canyon Valley.

Wow, quin mal de peus ara mateix! Quins parcs, quina qualitat de vida els animalets ací i quines casetes als afores de Vancouver, oh la laaaaaa… La pluja ens ha acompanyat durant tot el dia, es nota que ja és primavera ací, per això i pel cherry blossom. Els arbres ja són de colors, el carrer està tot coloridet i ben adornadet amb les fulles i les flors. Quines ganes de primavera. Quan ixca el sol, aquesta ciutat deu irradiar felicitat i relax per sí sola. La gent al parc em recordava a un estil Vermont o British polite. Al matí hem fet un brunch molt a prop del Gastown (que bonic!) on el cambrer ha reconegut d’on veníem i ens ha servit en francès, molt graciós. Diuen que això no passa mai a Vancouver. De fet, tots els cartells oficials estan en anglès i francès (i xinès!!!!) però els menús, les botigues, etc. és tot en anglès.

IMG_0720

La súper bonica d’Anaïs ens ha mostrat els seus encants amb les seues habilitats culinàries: paté chinois sense gluten i pastís de postre. Eloi, quina dona!!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s