Opitsaht

 

23 de març de 2016

Opisaht = Island that the moon lands on

Holªªªªªªª!

Extret de la wikipedia perquè em pareixia interessant un poquet d’història de l’illa:

L’illa de Vancouver (en anglès Vancouver Island) és una gran illa de la Colúmbia Britànica, a la costa pacífica del Canadà. És la més gran de les illes de la costa oest d’Amèrica, amb 32.134 km2.

Poblada per tribus índies des de fa uns 8.000 anys, passà a ser objecte de desig de les potències europees (Rússia, Espanya i el Regne Unit) a partir del final del segle XVIII. L’illa va ser ocupada per la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya entre el 1790 i 1794 però, després d’un segle de rivalitats, passà definitivament a control britànic el 1794 per la Convenció de Nootka. Un capità anglès, George Vancouver, coordinà la cessió espanyola als britànics i acabà proporcionant el nom actual a l’illa. Cal fer notar, però, que la ciutat de Vancouver no és a l’illa de Vancouver, sinó al continent; i que la principal ciutat de l’illa de Vancouver, Victòria, no és a l’illa Victòria (una illa molt més gran situada a l’Àrtic). Victòria és, a més, la capital de tota la Colúmbia Britànica.

Vam estar a territori Toquaht. Aquesta pàgina sobre les First Nations del Canadà (http://maps.fphlcc.ca/toquaht) dóna moltíssima informació sobre els clans i la població de les reserves, així com de les llengües i dialectes que parlen. Estic flipant! Impressionant la feina de la Universitat de Vancouver. Ací hi ha un mapa de les llengües que es continuen parlant actualment i també de les “sleeping”. M’encanta la terminologia utilitzada.

 

Per exemple, a la comunitat dels Toquaht parlen Nuučaan̓uɫ, que és de la família de Wakashan  i té tres dialectes: Northern Nuučaan̓uɫBarkleyCentral Nuučaan̓uɫ

La llengua es coneix com: Nuu-chah-nulth, Nootka, Nootkans, West Coast, Aht

The Nuučaan̓uɫ (Nuu-chah-nulth) language is spoken by 13 First Nations on the west coast of Vancouver Island. The ha’houlthee (chiefly territories) of the Nuu-chah-nulth First Nations, or tribes, stretches along approx. 300 kilometres of the Pacific Coast of Vancouver Island, from Brooks Peninsula in the north to Point-no-Point in the south, and includes inland regions 1. Although there are at least three recognizable dialects of the Nuučaan̓uɫ language, they are all mutually intelligible.

 

Screen Shot 2016-04-12 at 8.22.30 PM

A partir d’aquesta pàgina, he anat navegant fins arribar a aquesta https://slmc.uottawa.ca/?q=native_peoples_languages. Mare meua, ahir vaig veure un documental que no em va agradar gens sobre el tracte del govern del Quebec a les primeres nacions. Mare meua, que trist de veritat. Sort que no tinc passaport britànic ni francès (encara que l’espanyol tampoc no és que m’encante. Una cosa m’encanta: la festa que portem a la sang en generals els Spanish! això em fa estar-ne ben orgullosa!🙂

http://www.toquaht.ca/our-culture/ fa més de 10000 anys que viuen allà on són ara.

I navegant navegant he arribat a la pàgina del càmping on ens vam quedar, que està dins del seu territori: http://www.secretbeachcampground.com

23 de març de 2016

UCLUELET  – RESERVA TOQUAHT – WHISTLER

7 hores de voyage entre ferries i tot. Que guai! Que bonic tot i quanta aigua que cau, ohlalaaa! Estem ací a la vora del foc i tenim per un costat l’estació de Whistler i Blackcomb, que són a la falda dels dos pics que no veiem a causa del magnífic temps que ens està acompanyant. La zona és, pel que pareix, preciosa,  però és cert que el sol no hi sovintej gaire per ací.

Ahir conduírem des de Tofino cap al sud i férem surf al matí. No comments. Vam estar un parell d’horetes i ja en vam tenir prou. Les ones eren freqüents i mesuraven entre 5 i 9 feet , és a dir, per a nosaltres, els 2 metres que coneguem i cap amunt. Va ser divertit perquè al principi et tocava l’aigua i no senties cap fred,  però a la que se’m va obrir la bota… pam! toma els 9 ºC d’aigua. Tot i així s’estava millor dins que fora de l’aigua. La mar (l’oceà) estava ple de surfers i gent que en sabia (i molt!) i encara molta més gent com jo (o potser no tan roïna com jo…) Vaig agafar tres ones amb el cos, sense alçar-me i ja vaig flipar amb la velocitat de l’aigua! Mais… com que volíem fer molts trails més ahir, deixàrem el surf a banda i ens en vam anar cap al sud. Com mola canviar-se al pàrquing per cert… Tot un estil llevar-se el neopré i tornar-se a posar robeta calenteta i neteta.

IMG_0348IMG_0343

IMG_0736IMG_0387IMG_0381

A Ucluelet ens ficàrem en dues reserves d’aborígens i en una d’elles, més cap a l’est (més a prop de Nanaim, per on havíem de passar perquè només hi ha 1 ROAD, ens quedàrem a dormir.  Secret Beach Resort es deia. I sí, és secret, silent i lonely. Tout le camping pour nous.IMG_0389IMG_0390IMG_0391

Le matin on s’est levé à 6 heures perquè havíem de fer 1h30 de carretera fins al port, esperar allà i agafar el ferry (2h30) o pujar cap al nordest una vegada al continent (1h45 fins a Whistler, amb la velocitat de Joan, 1h15). De fet, ens ha sobrat temps per explorar ben explorades les botigues de Whistler Village i decidir que llogar és millor que comprar en el cas de l’esquí i que definitivament demà segur que NO migdebutaré perquès esquiar ací és hipercar. 125 CAD pel forfet al dia i 62 de lloguer. Das heißt, Trail Time, Mary!

Demà veurem si Joan fa heliski o no perquè hi ha molta (potser massa) boira. Una llàstima. I ara estem gaudint d’un càmping on hi ha moltes RV però cap tenda. Al principi hem flipat amb lo lleig qe era però a la que ens hi hem endinsat, hem vist un riuet, molts pinets i ací estem: Joan fent foc i jo escrivint ací a vora del foc. Anem a tallar les verduretetes i preparar la carn.

Bonne nuit.

M’encanta viure així: Joan, cotxe, carretera i tenda.

21.52

Mare meua!!

Estàvem tranquil·lament cuinant la nostra súper BBQ. Cadascú hem menjat un trosset de xai i li dic a Joan “Ei, me’n vaig al riu a llavar-me les mans” i amb la llum frontal al cap dic “Ui, això es mou!”. Tenia dues llums enfront de mi que es movien així mig desorientats i que s’han parat a mirar cap on estava jo. M’he girat (sense llavar-me les mans) i he anat correns cap a Joan: “Eh, que he vist un tigre o alguna cosa amb uns ulls brillants, dues llums amb força buscant no sé què!!!” I Joan diu “Si de cas, agafe un pal…”. M’acompanya fins al riu i senyale i dic: “Mira, és ací” i ell “Òstia, va, marxem!” L’ós ens mira des de l’altra banda del riu i agafem totes les salsitxes i verdures del foc sense cremar-nos, tanquem la tenda (jo gaafe el passaport per si l’ós arriba fins la tenda i es perd i jo què sé, la qüestió l’agarre amb por que, en el moment que done l’esquena al riu em trobe una sorpresa quan em torne a girar… ho agafem tot ràpid i marxem (quasi) correns al cotxe. Flipant, flipant molt molt molt. Ens hem tancat al cotxe tot respirant ben fort. Joan ha eixit a preguntar què era el millor que podíem fer, si era perillós tornar, si era millor quedar-nos allà al cotxe, etc. Finalment hem tornat. Ens han dit que era el primer ós de la temporada en despertar-se i que ara quan tornàrem el que havíem de fer era molt de soroll, no deixar menjar fora de la tenda i anar amb la llum mostrant per on anem perquè no som nosaltres els únics que tenen por; ells també en tenen. Esperem que aquesta nit tinga l’osset que hem vist tinga molta por perquè volem dormir.

Mare meua aquella imatge de l’ós mirant-nos. Diu Joan que era un ós negre i petit, però ens ha deixat ben impressionats. Quins ulls més potents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s