Un dia fred, un dia calor

19 d’abril de 2016

I avui tocava calor: 15 graus! Ça se sent l’été o almenys primavera de veritat. Dóna tant gust veure que no queda gens de neu (grisa i bruta com fa un parell de setmanes) i que el groc de la gespa cada vegada es torna més verd i més viu. Em fa la impressió que en aquestes alçades tothom té ganes d’estiu, de vestir-se amb poca roba i que li done molt el sol. Després d’un hivern quebequès, és ben necessari carregar la bateria amb el sol.

Aprofitant el bon temps (mort) i la manca de feina i que aquesta és teòricament la meua última setmana de vacances, després d’estar divagant ahir una bona estona sobre on i com anar, he anat a Chambly. Ahir quasi em vaig decidir per anar al parc Algonquín, però 1, encara no és el millor temps per anar-hi perquè com que és més al nord, queda neu i els arbres encara estaran (si pot ser) més pelats que ací i 2, vull anar amb Joan perquè el lloc promet ser ben bonic i cal anar més endavant a la calor per fer canoa pel gran llac Opeongo i veure els arbres vestits d’un verd barroc.

Així que, he agafat el cotxe amb la bici dins i he fet 30km cap al sudest: Lieu Historique du Canal de Chambly.

 

 

El temps era idoni; la ruta, mig mig perquè a les rescloses hi havia desgel i hi havia algun pont tancat; menjar, molt bé, portava cacaus, entrepans, xocolata, tot bé; bici, o tenia la roda punxada o no sabia com unflar-la perquè ja era la tercera vegada que provava…

La idea no era fer un total de 25-30km, sinó més, però jo contenta que la distància fóra més curta perquè la roda de davant feia que haguera de pedalejar més fort (o això pareixia) i a més, quan he tornat tenia el vent de cara i amb cada km estava feliç d’estar cada vegada més a prop del cafenet ben calentet entre les mans que m’havia imaginat que prendria a vora del canal a l’avinguda de Chambly. He fet una parada llarga per dinar (o esmorzar millor segons l’horari mediterrani, perquè només eren les 11.30. Jo mateixa m’he sorprés de la gana que tenia!) i m’he quedat una hora ben bona llegint al sol a vora d’on en algun temps, es va ubicar el Fort Sainte-Thérèse.

Allà m’he trobat un home molt simpàtic amb una motet que suplia la seua discapacitat per caminar i m’ha dit Quelle belle journée i jo mig dormint gitada al banc li dic Ouiiiiii. Pobre, després d’haver-ho intentat ell sol durant uns minuts, m’ha demanat si podia donar-li una espenteta perquè s’havia encallat en el fang. M’ha fet alegria poder-lo ajudar i llàstima alhora. L’he vist amb intent d’aixecar-se, però pobre, es veu que no podia. Després d’això ens hem quedat parlant, i m’ha arribat a dir que una vegada havia estat a Espanya, a Fuengirola i Málaga. Quina cara de felicitat quan deia que tot allò era très beau. M’ha donat consells sobre què fer per la zona i fins i tot s’ha oferit per ajudar-me amb la roda “punxada” o mig desunflada. Súper bonic. Converses boniques amb la gent, simple, sincer i tots contents sota aquest magnífic sol. S’ha acomiadat amb un molt ben entonat Buenas tardes que m’ha fet gràcia que ho ha dit després de consultar al seu rellotge que ja eren les 12 del migdia. Tarde, muy tarde sí!

He arribat fins al poble on ell vivia, Sainte Thérèse amb cases que denotaven un alt nivell de vida però com sempre, a vora de la carretera (per davant i per darrere… increïble) era una illa de cases rodejada per carreteres.

He tornat a Chambly amb moltes ganes de cafè i d’acabar el llibre First Nations 101. He complert tot el que volia fer. Molt bonic Chambly, tinc una preferència pel sudest de Mont-real (Cantons de l’Est, Estrie, Montrégie) comparant a la resta de regions.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s