Skogar-Vatnajökull-Vagnstadir

21 setembre 2016

Aiiiii! Mira que Fàtima i jo portem dies parlant però just ahir no vaig poder trobar wifi enlloc (clar, estàvem fent l’excursió!) i ara ens hem creuat! Fàtima és a Vik i jo ja he passat Vik, estic més a l’est! No estem lluny, però ella està més enllà de Vik i jo ara vaig cap al nordest. Quina ràbia!

Haguera molat TANT veure’ns les 2 cosinetes ací a Islàndia! Que coincidència de veritat que estem les 2 ací, mira que va ser pensat i fet i hem coincidit 10 dies al mateix país i NO ens hem vist!!

 

Bé, avui què hem fet? Ha sigut bàsicament dia de desplaçaments. Els joves polonesos s’’han posat el despertador a les 6 i jo portava ja uns minutets desperta (tu diràs! Amb el que hem dormit entre ahir la siesta i aquesta nit!). Hem esmorzat amb la calma (s’estava tan bé allà, tan calentet tot!), hem arreplegat tota la roba ja SÚPER SECA (que agradable!, això dóna molta felicitat realment!) i cap a Skogar!

Els Polish han seguit direcció Dorsmorsk (per veure les glaceres i el volcà Eyjafjallajökull

I nosaltres cap a Skogar. Enough is enough i nosaltres ahir ja en vam tindre prou. Quina aventureta… i sort que aquesta cabanya estava oberta! Però, al contrari d’ahir, avui al matí el cel estava blau, ras, súper clar, la llum il·luminava la neu, que es veia del tot blanca i neta i deixava veure que només havia estat trepitjada per 4 bojos! Clar, tampoc fa tant de temps que ha caigut aquesta neu! Les muntanyes es veien nítidament, donava ganes de seguir el camí a Dorsmorsk, però després penses en ser prudent, perquè ací el temps canvia moooolt sovint i pot nevar, baixar molt la temperatura i passar qualsevol petit incident en qualsevol moment. Estem molt al nord, fa frescoreta de veritat! (imagina’t! I només és setembre!)

Hem tornat resseguint les nostres passes pensant que en qualsevol moment podria començar a ploure, o a pedregar… però no. Hem arribat a Skogar ben sequets, no ha caigut NI UNA gota i just hem arribat a les 12.12. 24 hores justes d’excursió!

Aquesta nit hem decidit que la passem en una cabanya també perquè fa molt de vent i no volem volar com Mary Poppins ni com la Bruja novata mentre dormim. Així que, no ens hem lliurat de pagar per a avui: 100 euros! Definitivament, Islàndia no és tan assequible com ens havíem imaginat. Oh, baixant de la cabanya hem trobat una parella de Wisconsin súper maja! Ens han preguntat d’on veníem, què fèiem, ens han recomanat llocs d’Islàndia i han dit que hem de veure la pel·li The Life Of Walter MItty perquè gràcies a aquesta projecció Islàndia es va donar a conéixer als EUA. Haha, quina forma més curiós d’ubicar un país!

Hem conduït des de Skogar fins a Vik i des de Vik fins a Skaftafell. Una llàstima que no ens hem parat a Vik, però plovia tant i feia tant d’aire que no haguérem vist gaire. Just a Skaftafell hem sentit españolitos que es queixaven de la neteja dels lavabos i, de fet, una d’elles i jo teníem un accent ben paregut (crec que elles també ho han notat), però mira no he tingut ganes de saludar-les. I ara estem a peu del parc nacional de Vatnajökull (jökull vol dir “glacera”) i el típic ací és fer tours amb guies locals per les glaceres o també es porta això de fer escalada sobre gel. Però no ho hem fet 1, perquè tot estava reservat per complet per a l’endemà i 2, vivim al Quebec i allà també tenim gel; no és el mateix, però no cal pagar 200 euros per estar-s’hi quatre hores caminant sobre gel, això pense jo (i Joan també! Que sinó queda de molt rància!). Així que, després de xuclar tot el wifi que necessitàvem per solventar temes de feina i organitzar horaris de neteja a casa nostra (airbnb), hem decidit de continuar conduint fins un altre càmping o, potser fins i tot, hostal pel temps i la tempesta que no parava! Finalment, hem parat a mig camí entre Skaftafell y Jökulsarlon. Amb l’aire que feia, m’ha caigut gasolina per damunt en una estació de servei! Quan portava jo el cotxe (hem canviat evidentment perquè em feia por conduir així!), les ràfegues de vent espentaven el cotxe cap a fora de la carretera! Increïble!

Just una hora després d’haver eixit de Skaftafell, hem arribat al misteriós lloc de Jökulsarlon. Hipnotitza el blau dels icebergs i la pau que trasmet fins i tot en aquell estat quan hem arribat on tothom estava ben moll i tremolant esforçant-se per treure un mínim de somriure per quedar bé en el record immortalitzat. Ací sí que no hi havia trípodes!

P9210424.jpg

Ara estem a Vagnstadir, en un hostal considerat barat, tenim una cabanyeta per a nosaltres sols amb calefacció que no escalfa, una fusta que cruix constantment pel vent, perfumadets amb l’humitat que va deixant la nostra roba i tapadets, com no, amb els nostres inseparables sacs de -20. Sort d’aquests sacs! Demà segurament anirem pujant cap al nord-est fent parada a Egilstadir que llegit que mola (cascades, el parc més gran d’Islàndia) i per ara, bona nit que em fa mal l’esquena d’estar en aquesta pose.😉 Bye!!å

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s