Vagnstadir – Jökullsarlon – Skaftafellsjökull-Hoffelsjökull- Höfn – Lónsöraefi – Stafafell

22 de setembre 2016

Quina intensitat de vespradeta mare meva! Hui ha sigut un dia molt bonic i molt intens. Ens hem despertat al guesthouse HI aquest (bastant cutre per 150…: l’aigua calenta eixia mig tèbia, la calefacció no escalfava gaire… mais bon, era impossible dormir fora amb la tempesta i el vent que feia!) i esmorzant al saló súper asolellat (quan faça sol, segur!) hem conegut una parella (segons joan no eren parella perquè tenia el xic tenia no sé què… però li dic “Joan, és francès” i contesta “Ja, també!”. Vamos, que eren de Burdeus, molt simpàtics i viatjaven fent autoestop per l’illa. Després se’ns ha assegut al costat una dona amb pinta Coronel Tapioca a l’anglesa amb el raspall de dents amunt i avall. Tenia pinta de bibliotecària o domadora d’animal. L’un de deux. Ens deia que estava esperant el bus des de feia mitja hora i amb la tempesta ja no es podia veure si arribava.

Hem xarrat prou; a nosaltres perquè ens agrada, i ella perquè crec que viatjant sola i amb l’edat que tenia ho necessitava. Era australiana, la tercera que coneguem ja! Els segons eren una parella que va conéixer ahir a Skogafoss perquè volien saber com era l’excursió que havíem fet i mira, avui al matí just ens els hem trobat a Jokursarlon perquè hem tornat per aprofitar que el temps era molt millor que el d’ahir. I també per veure si veiem foquetes! I sí, que boniques! Quina pell, que gracioses!

Després hem anat en cotxe als Skaftafellsjökull. Si arribem a pujar deu minuts més tard, ja no haguérem vist res per la boira. Baixant, hem cuinat dissimuladament uns noodles perquè jo ja no podia més i hem dinat contemplant totes les cascades, rius de la vora i la mar. I comentàvem que guai que en dos quilòmetres pots veure tot el procés: des de la cascada, passant pel riu, llac, riuet i la mar. Els xiquets deuen ser molt bons en Naturals ací!

Després hem anat a Höffelsjökull, una glacera més de les tantes que hi ha al parc Vatnajökull. Vatn vol dir “aigua” i jökull és “glacera”, això ens ha explicat l’islandès que hem conegut a l’hostal (Christian es deia, constava un poc d’entendre per l’accent i per com s’enganxava parlant…) però era molt graciós. Ens ha contat les seues històries de viatger per Barcelona, Gibraltar i Marroc i ha comentat els accidents que provoquen els turistes quan condueixen a 60 km/h per fer fotos d’ovelles.

Aquesta glacera que hem vist té uns quants anys… que impressionant! Demà conte més coses que avui, amb tantes emocions, se’ns ha fet tard!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Bona nit!

Goda tungl!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s