Aventureta al sudest

23 de setembre de 2016

Quin sol que fa hui, que guai! I les cabretes fent “béeeeee” (un més agut que l’altre) m’han despertat. Que boniques i grossetes!

Ara estem pujant pels fiords de l’est, cap a Egilsstaðir, a vore si ens podem clavar per una carretera de les Highlands per allà direcció al pic (hindur, en islandès) Snaefel de 1800m.

Ahir a Höfn, la ciutat més gran de la zona sudest, tenia prou d’ambient. Anàrem a Netto per comprar menjar i al pàrquing escoltàrem uns québecois que pareixia que no tingueren molt de fred. Portaven una càmper carregadeta. I després de Höfn, ja a Stafafel, decidírem agafar l’F980 cap al parc Lönsoraefi.

Estava ple d’ovelletes, era molt divertit. Segons la guia, deia que calia un big 4WD per creuar un deep fast-flowing river. Entre nosaltres vam dir “Veiem les vistes o quan trobem el riu, fem la volta i tornem”. Anàvem realment tranquils, molt prudents, arribàrem a creuar quatre riuets i quan, des de la carretera veiérem el gran vam exclamar “ni de conya” i pam, en la següent revolta va i se’ns queda el cotxe estancat ben ficat dins d’un basal de fang. Comencem a traure el fang de les rodes amb pedres, amb les mans, intentant fer la funció de pala, ens fiquem en tot el fang, sabates i per sorpresa fins als genolls allà dins. Feia ràbia i gràcia alhora. Intentem moure el cotxe i engeguem el motor, però ni espentant ni res. No es movia gens! Comence a pensar que haurem de buscar ajuda i li dic a Joan que vaig correns fins la carretera per veure si em trobe algú i pot vindre i ajudar-nos a remolcar-lo. Amb això, comença a ploure i a pedregar, creue els quatre rius, em banye un poquet més encara… Ja veig la carretera de lluny! Les ovelles em miraven com si comprengueren de què va la cosa. Correc ràpid, la carretera està ben a prop i pense a veure si pararà algú quan em veja i… a veure si passa algú que just s’està fent de nit. De lluny veig unes llums ben potents, correc a tope, i dic “aquesta, aquesta es la meua” (tenia por que no passaren més cotxes després, almenys tan grans com aquest). És un pickup gran i potent i va desaccelerant en veure que li faig senyals amb els braços, tot això encara des del camí. Paren, que bé! Els dic què ha passat. Són tres homes d’uns 40 anys. Em diuen que no tenen corda, però que ara n’anirem a buscar. Acabem en casa d’un granger (que és on abans havien estat caçant oques. Ens deixa corda i anem cap a Joan i el cotxe. Ja és de nit, ben fosquet. Quan arribem veient Joan pobret empapadet i ben brutet de fang. Ai mare. Bé, comencem a remolcar el cotxe. El pickup potentot pega la volta i enganxem la corda als ganxos de darrere del cotxe. Quan estirem, el nus de la corda es trenca i pegue un crit. Ai mare. Provem de nou. Ai no… ara es trenca el ganxo. Els locals ens diuen que potser serien cridar algú amb un cotxe més gran i potent… mmmm… Joan insisteix a provar i enganxar la corda a l’altre ganxo i que algú ajude a espentar. Ara tres espentem, un fa marxa enrere i el conductor accelera a tope des de l’altre minitractoret. ARA SÍ! TAK VIERER!! Quina felicitat!! Els dic que ens han salvat i ens contesten que disfrutem però que anem en “cuidaet”. Uff… sort que hem pogut eixir. Que majos! Tornem junts cap a la carretera i ens van obrint i tancant les tanques dels camps d’ovelles. Ens acomiadem. Que bona gent, de veritat. Un era d’una illa i l’altre de Reykjavik (que havia estat a Benidorm) i el que millor parlava anglès, era de Höfn. 

Per dormir, casualitats, segons la guia hi havia càmping i guesthouse a Stafafell. I on parem? A casa del mateix granger que ens acabava de deixar la corda. Bua, l’hostal, el millor que hem estat, bonic, calentet, encaixant enmig del camp d’ovelletes i al costat d’una esglesieta amb un xicotet cementiri. A l’hostal vam conéixer un grup de bretons molt contents (o borratxets) que només estaven a Islàndia durant 4 dies i havien vist només el sud.

Aquest matí hem hagut de tornar a picar a la porta de Seki, el rockstar granger altot amb el monyo llarg i blanc, per dir-li que ens ajudara a arrancar el cotxe perquè no teníem bateria. Tot ha anat bé quan ell ha vingut amb les seues pinces. Esperem que el cotxe no ens falle més i anirem en “cuidaet”. Hem estat xarrant de música islandesa i de carreteres i ara ja estem direcció nova per la costa oriental amb molt bon solet. Un besot i espere que hui siga més tranquil que ahir. Almenys hem conegut locals, això mola.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: