Nordest islandès

24 de setembre de 2016

La Mercè a Islàndia!

(No vull dir que hem trobat a Mercè a Islàndia, sinó… que avui és el dia de la Mercè). Estem a Reykjahlíð, al nord del llac Mývatn i he perdut a Joan. M’ha dit que anava a per un cafè i al lavabo! Ah, ici!!

25 de setembre de 2016

Ja estem a Akureyri en un càmping bastant bo, net i preu raonable.

Akureyri és la segona ciutat més gran d’Islàndia amb 17300 habitants. Té molt d’encant. És nòrdica, amb aquelles casetes llises, simètriques (gens barroques), de molts colors i amb moltes finestres. Té vistes al fiord Eyjafjördur i per a la mida que té, té molt d’ambient. Anit vam eixir una miqueta (com no, hi ha bars, hi ha espanyols i ens en trobàrem, ben ben contents. N’hi havia un que li seguia el ritme etílic a un rus i cridava “Nasdravia!” i no se n’adonava que mig bar el mirava. Mare meua, que Spanish!) Ens van clavar 13 € per una cervesa artesanal, és a dir, 26 més propina. No n’hauria d’haver donat! Ai… és per viure al Quebec… I el lloc, no sé d’on la van treure, però tot estava fet de fusta: les taules (que era un troç de tronc directament allà deixat caure, very viking), la barra, les súperportes dels lavabos… Perquè, arbres a Islàndia no n’hi ha tants. Fa dos dies, quan vam tirar cap al nord des de la granja del rock a Stafafell, vam agafar una drecera per no haver d’anar per la Ring Road que no perdia de vista cap fiord de la costa i arribàrem a Egilsstaðir. Allà al costat vam veure des de la carretera (hi ha tants llocs, que no sempre podem parar) el bosc més gran d’Islàndia, Hallormsstaðaskógur. Vam anar a veure la cascada Hengifoss, una de les més altes del país, que va a parar al riu Lagarfljót, on els locals diuen haver vist un monstre mrí més d’una i dues vegades (és el Loch Ness islandès). Just allà vam conéixer un grup de valencians i alacantins que havien vist aurores a nordoest, a Asbyrgi. Quina il·lusió! Però en canvi, quan nosaltres arribàrem al càmping allà al nord a Vesturdalur (xulíssim el lloc. Ja ho havia llegit però encara més anàrem després que el grandot hitch-hiker alemany aus Berlin ens ho9 va recomanar).

Qina ràbia, arribàrem allà amb el cel tot vlar a les 10 de la nit i a les 10.30 comencen a arribar els núvols i després a ploure. Així, que res d’aurores. Això sí, el matí següent, és a dir, ahir, càmping gratuït. Vam anar a caminar pel parc Jökulsárgljúfur. Era impressionant! Tot i que feia un dia on abellia molt més arremullar-se en una “hot pot” d’aquelles com la de Myvatn (on ja decidírem no anar després de veure el número de cotxes al pàrquing i veure que et clavaven 30 euros d’entrada). Vam fer una volta pel parc, que guai: eren camps de lava secs, que a partir de l’erupció d’un volcà al parc Vatnajökull va començar a originar rius molt potents (entre ells, el segon riu més important del país, el Jökulsa a Fjöllum) que van anar formant l’actual canyó i la cascada amb més cabdal de tota Europa: Detifoss.

Realment és molt bonic i de camí allà, agafàrem l’F88. que és on es va rodar part de la pel·li Oblivion, als Highlands, i volàrem el dronet i veiérem un poc la pinta que té la zona de l’interior de l’illa. Per culpa del dipòsit del cotxe, que és extermadament xicotet (cada vegada que posem gasolina és en plan 6, 9, 10 litres…) vam haver de tornar a Myvatn per omplir-lo de nou. De vesprada anàrem vorejant el llac, a les sources à chaud de Grjótagja ( a 45 ºC, una cova preciosa amb aigüeta calenteta segurament a causa del turisme i de la perillositat que implica una cova, està prohibit banyar-se). Després anàrem a Dimmu Borgir (com el grup de heavy meal, sí) des d’on es veia el volcà Hverfell i els camps de lava amb el terra ben negre i els flors silvestres roges, taronges i grogues que havien resorgit a partir de l’erupció i poc a poc vam anar arribant per la Ring Road fins a la segona ciutat més gran d’Islàndia, Akureyri. Ah sí, però abans passant per una altra cascada, la Godafoss, on els vikings van acceptar l’any 1000 la religió catòlica com l’Alþing (govern islandès).

Avui hem anant venint poc a poc per la 82 (Via Dalvík and Ólafsfjörður. Goes through Múlagöng tunnel) primer i la 76 després (Siglufjörður), no per la Ring Road que va una mica més pel sud, per passar per la costa de la península Tröllaskagi. Realment és preciosa.

Hem dinat a Siglufjörður (1200 habitants), un poble que en la seua època d’or va acollir 10000 treballadors relacionats amb la pesca de herring (areng). Fins i tot tenen un museu al poble que parla d’això. Quin salmó més bo hem menjat pel preu de dues cerveses islandeses. I a la vesprada hem estat una bona estona a Hófsos. Que bonica la platja i a més HA EIXIT EL SOL! Això sempre s’ha de celebrar ací. Després, hem creuat a la península veïna i hem pujat per una carretera secundària per trobar uns banys geotermals (naturals i no molt cars) i sí, ens els hem trobat: Grettislaug (el bany de Grettis, vol dir) al poble de Saudarkrokur. Que bona l’aigua, ens hem trobat uns catalans de Tarragona (encara bo que quan ens hem creuat al xic ens hem callat el que pensàvem sobre el seu volum…) I ara provàvem de dormir al càmping que hi ha ací mateix. Fa molt aire i tenim les ones de la mar de fons. Al sac s’està tan calentet… A vora si dura…

I demà més cap a l’oest, ja tinc ganes de veure la península de Snaefellness. Wow! En una setmana i poc ja hem fet més de 2000 km. Oh la la! Bonne nuit des del nord quasi àrtic! Tanque la cremallera i cap a ben al fons. Una nit més de cmàmping gratuït segurament, ja que teòricament en aquesta època els càmpings ja estan tancats, i només pagues en cas que vinga el ranger per demanar-t’ho. Coolio!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s